Sabeu que de L'atzur màgic de l'enigma ja se n'han fet dotze edicions? Dotze! I algú sap què vol dir, això?

Vol dir que aquest llibre té dotze versions diferents? Que té dotze finals per triar el que més us agradi? O que se n'han publicat només dotze exemplars? O potser vol dir que s'ha publicat en dotze llengües diferents?

La resposta a totes aquestes preguntes és: no, no, no i no! Quan una editorial decideix publicar un llibre, d'entrada en fa una edició: vol dir que produeix una quantitat concreta d'exemplars, ja siguin cinc-cents, o mil, o tres mil. Si aquests exemplars s'acaben, l'editorial decideix si vol fer-ne una altra edició: aleshores en torna a fer uns quants més, igualets que els anteriors. I si es tornen a acabar i el llibre va tenint èxit i es va venent, doncs, apa, a fer-ne més!

Si d'un llibre se'n van fent edicions, de vegades els autors el revisen, i fan petits retocs, o se'n corregeixen les faltes que li han pogut passar per alt al corrector. O se'n fa una edició il·lustrada... Però l'argument de la història es manté sempre igual.

Jo una vegada vaig escriure un conte i em va quedar tan bé que el vaig imprimir tres cops. I resulta que la meva iaia se'l va llegir i li va agradar tant que li va dir a la meva tieta de Reus, i ella me'n va demanar una còpia. I el meu oncle, quan se'n va assabentar, també en va voler un... O sigui, que em vaig quedar sense. Però res, n'he fet una altra edició: n'he imprès tres còpies més i les he repartides entre els veïns de l'escala. I ara me'l prenen de les mans! Ja n'he fet vuitanta-quatre edicions! Però he decidit que no en faré més, perquè m'he quedat sense tinta a la impressora. Si algú se'l vol llegir, que li demani a la meva iaia, tu.