"De sobte, se sentiren uns trucs molt forts a la porta.

-Sóc en Manelic... obriu... obriu... correu... correu!

-Què passa, ara? -digué en Pere, tot obrint la porta.

-Marxeu, marxeu! No teniu temps ni per a recollir res... L'escanyapobres t'ha denunciat que l'has robat aquest matí i en Gipeta li fa de testimoni...

-Però, si jo...

-Ja ho sé tot, la meva germana m'ho ha explicat. Marxeu, que els mossos d'esquadra ja vénen cap aquí per agafar-te... correu... correu!

En Pere només va tenir temps de prendre una bosseta amb pocs diners, que guardava a la calaixera de la seva cambra. A l'era de la masia els esperava el carro de traginer d'en Manelic. Els tres germans hi pujaren i es van amagar darrera unes peces de teixit de cotó, dessota l'ampla vela del carro. El traginer, d'un salt ben calculat, es va enfilar al pescant i prengué les quatre regnes amb la mà dreta i el fuet a l'esquerra."

La ciutat sense muralles, pàg. 19.

Fa bona pinta, oi?