| “Arribat el dia,
vam carregar-ho tot al cotxe i et posàrem, com
tu bé saps, dins una capsa de cartó amb
foradets fets amb un punxó, perquè respiressis
bé. Quan no havíem fet ni mig quilòmetre,
ja vas esbotzar el cartó i em vas saltar a la
falda. Del Corb a Agullana són molts quilòmetres,
era una imprudència continuar el viatge. Pensàrem
de tornar a casa i mirar d’improvisar una gàbia
més consistent, però com?
Ens vam dir que els masovers de l’Antiga, en Pere
i l’Enriqueta, segur que ens donarien una bona
solució. Enfilàrem camí de l’Antiga,
amb tu ben tranquil a la meva falda. Als masovers els
vam explicar el cas i ells ens digueren que, per viatjar
amb un gat, no hi havia res millor que posar-te dintre
una saca, que hi respiraries bé i per més
urpes que traguessis no podries esquinçar-la.”
Biografia d’un gat, pàg.
64
Fa bona pinta, oi? |
