|
“Vaig arribar a classe i vaig seure a la meva cadira. Ella seia just al meu davant. Portava una faldilla de núvols i no apartava el ulls de la finestra. Volia saber què era allò que no es cansava de mirar, hores i hores, a l’horitzó de l’escola. Jo només hi veia fàbriques que fumejaven i gratacels que foradaven els núvols.
La Filprim omplia la pissarra de fraccions i, després, preguntava torçant els ulls i els llavis com una guineu:
- Així doncs, ¿quantes llimones queden dalt del llimoner?
Al llimoner no ho sabia, però n’hi havia set, a la samarreta de la Vanina.
Vaig escriure la meva pregunta en un full de la llibreta de mates: «Vanina, què hi veus darrere la finestra?», i l’hi vaig fer arribar per sota la taula.”
Fa bona pinta, oi?
Un petó de mandarina, pàg. 25
|
