Curs 2007-08

Assemblea general 24/4/08

CRÒNICA DE L'ASSEMBLEA 2008

24 d'abril de 2008. El cronista, escarmentat d'altres anys, arriba a 2/4 de 9 en punt, a la primera convocatòria, a la que hi assisteixen, literalment, 4 gats (anava a dir "gats i gates", però avui la correcció política me la passaré pel forro). Ve decidit a fer una crònica exhaustiva i impecable, sense deixar que se li escapi cap detall.

A les 9 en punt, hora de la segona convocatòria, es treu de la butxaca el reproductor MP3 (que li van regalar pel seu aniversari i que disposa de 2 Gb de capacitat i a més té ràdio, gravadora i no sé quantes coses més) i el col·loca sobre la taula procurant que ningú se n'adoni. "Hombre prevenido, vale por dos pàjaros... o algo así", que diria l'il·lustre ex-ministre de Industria, Justicia y Pesca Submarina, Joan "Passeu-mel'agendasiusplau" Clos.

Comença així l'Assemblea de socis de la, encara, Associació de Pares d'Alumnes del Ramon Llull, representada aquest any per 16 mares i 3 pares (assistència lleugerament inferior a la de l'any passat). El cronista, confiant en que l'aparell retindrà tot allò que es digui, es relaxa i fins i tot es permet entrar a sac en un debat a propòsit de si s'han d'apujar o no les quotes de soci i, si és així, si l'increment ha de ser igual per a les famílies que tenen un, dos, tres o set fills, sense que, aparentment, sigui capaç de convèncer ningú.

De tornada cap a casa, s'atura en un dels pocs bars que queden oberts per menjar-se un swarma i beure's una cervesa, i repassar mentalment alguns dels moments de l'Assemblea:

1. l'aprovació del pressupost corresponent al curs 07/08 (per cert, es constata que la crisi econòmica també ens comença a afectar)
2. el de la informació sobre l'activitat propagandística de l'APA, que aquest curs està sent frenètica, amb l'elaboració de videos, cançons, cartells, presentacions, formació de coordinadores, etc.
3. el de la presentació, més aviat patètica, que ell mateix ha fet dels nous Estatuts, que presenten com a principals novetats la redacció en català i que donen, ara sí, caràcter oficial a les Mares d'Alumnes.

Recorda vagament haver-se compromès a fer no sé què d'un estudi econòmic, encara que té l'esperança que la gravació ho desmentirà o que, si més no, amb la remor de les veus de fons no se l'haurà sentit bé i finalment no constarà en acta.

Quan arriba a casa, conecta l'MP3 al PC a fi d'assegurar-se que l'arxiu queda ben guardat i obre la carpeta de les gravacions. Res. No hi ha res de res. Al reproductor MP3 que li van regalar pel seu aniversari, que disposa de 2 Gb de capacitat, etc. només hi ha les cançons que hi tenia abans de començar l'Assemblea. Es queda mirant el petit i, malgrat tot, simpàtic aparell amb la ment en blanc, mentre sent el Jorge Drexler que canta:

Quien no lo sepa ya, lo aprenderà deprisa,
la vida no para, no espera, no avisa.
Tantos planes, tantos planes hechos espuma,
tú, por ejemplo, tan a tiempo y tan inoportuna.

Josep Barderi – Pare d'alumne de 4art A

Assemblea general 8/3/07

COMENÇA L'ASSEMBLEA? SÓN LES 9 EN PUNT...
Arribo a les 21.03 i “Com? ja ha començat "És que la primera convocatòria era a les 20.30". “Ja… sí… però…” En fi, és veritat. Mentre el Govern del Perú es gasta els calés fent campanyes per erradicar el vici de la impuntualitat (vegeu premsa del 2 de març) i aquí, a Catalunya, els trens de rodalies de la RENFE porten de corcoll a mig país, a l'AMPA del CEIP Ramon Llull, la nostra, les coses funcionen com han de funcionar: com un rellotge.
L'Assemblea se cel·lebra a la classe de religió. En una de les parets hi ha un cartell que posa: “1er ESCOLTA, després PENSA, finalment PARLA”, molt adient per l'ocasió. Després de revisar la memòria del curs passat, la cosa deriva ràpidament cap els números que presenta la Tresorera. Cares de
concentració i moments de silenci sense que ningú digui res (em queda el dubte de si és per timidesa, per aprovació o perquè ningú no sap què dir), fins que finalment la Tresorera resol la situació amb un "tenim diners per tirar endavant", que queda prou convincent com perquè s'acordi passar al proper
punt de l'ordre del dia.
Des de l'inici, la gent ha anat arribant amb comptagotes però cap allà les 9.20 ja es pot donar el nivell d'assistència definitiu: 22 en total, 16 dones i 6 homes. Més tard es comentarà, com ja és tradicional en les reunions de l'AMPA, el baixíssim nivell d'assistència a les assemblees i reunions en general; els de
l'AMPA direm que "ja veus, i això que hem repartit la convocatòria entre tots els alumnes" i algú dirà que "doncs jo no he rebut res", confirmant que les carteres de l'alumnat no són el mitjà de comunicació més fiable. Tot un repte per la flamant Comissió de Noves Tecnologies i per la futura Comissió de propaganda, difussió o marketing (és que encara no té nom).
Cap a les 21.25 s'acaba l'Assemblea Ordinària i comença l'Extraordinària. Aquest impass és aparentment irrellevant, però com que de seguida passem al torn de precs i preguntes i ja portem una bona estona durant la qual s'ha anat trencant el gel, de cop l'ambient s'anima considerablement. El tema estrella és el menjador i les estones anteriors i posteriors a l'hora de dinar. El menjador aixeca passions i, com passa a tot arreu, hi ha opinions més radicals i d'altres més moderades. Això provoca un petit guirigai que la moderadora recondueix ràpidament amb un toc d'atenció: "si parlem tots a l'hora no ens entendrem".
El debat, que per cert s'ha desenvolupat alternant fluïda i plàcidament el català amb el castellà (abans això no era notícia, però corren temps de crispació i no està de més ferho notar), continua fins que un cert neguiteig i les cares de son aconsellen posar-hi punt i final. L'Assemblea s'aixeca I la parròquia se'n va cap a casa. I tal dia farà un any.

Crònica de l'Assemblea de l'AMPA (8 de març de 2007) - J. Barderi