Servei de menjador

El servei de menjador l'organitza el professorat amb la col.laboració de l'AMPA. L'escola disposa de cuina pròpia i els nens gaudeixen de menjars molt variats, d'alta qualitat i molt nutritius. Es fan diferents torns i els nens de P3 disposen d'un menjador nomės per a ells, on poden menjar tranquil.lament. L'empresa escollida en els darrers anys ha estat Cobisa -Menjadors Biosca S.A.- (info@menjadorsbiosca.com)

• Menú Novembre 2009
• Plantilla de monitors curs 2009-10
• Projecte menjador curs 2007-08
• Plantilla de monitors curs 2007-08
• Menjador nens de P3, P4 i P5
• Nens i nenes al Temps de Menjador, curs 2009-2010

LA CARBASSA

La carbassa és rica en minerals. Sobretot en calci, magnesi, fòsfor i potassi. Té un alt percentatge de provitamina . La carbassa té molta fibra, per tant és un bon laxant. De carbassa, n’hi ha tot l’any. Les d’hivern són molt grosses. Les d’estiu són les que encara no han acabat de madurar, per tant, són més petites. El cabell d’àngel s’obté de la carbassa. De fet, és el resultat de confitar-ne la carn més madura. Les pipes de carbassa s’extreuen de les carbasses d’hivern, les mes grosses i madures. S’assequen i es salen.

Recepta:

 CREMA DE CARBASSA
Ingredients (per a 4 persones)

• mitja carbassa
• 1 patata mitjana
• 1 porro (o mitja ceba)
• un dau petit de mantega
• sal
• pebre
• aigua

Preparació

Primer de tot hem de pelar la carbassa .Desprès  pelem la patata i la fem a daus, i netegem el porro i el tallem a rodanxes.

Hi ha qui prefereix sofregir una mica el porro o la ceba a l'olla abans de fer bullir les verdures. Posem totes les verdures tallades dins de l'olla a pressió, les cobrim amb aigua i hi tirem un polsim de sal i un polsim de pebre. Tanquem l'olla i la posem al foc. Quan comenci a sortir el vapor, esperem 5 minuts, i l'apaguem. Quan ja puguem obrir l'olla en traiem l'aigua que sobra (amb la precaució de reservar-ne una mica en un bol per si ens cal afegir-ne) i ho triturem tot amb una punteta de mantega. Corregim de sal i pebre i llestos!

Parlem del pa

Aliment i mite, al·legoria del miracle de la vida i sustentació popular, el pa ha nodrit a les civilitzacions més remotes, ha sigut objecte de creences populars i motiu de revoltes socials al llarg de l’història. Avui el pa industrial dista molt del producte que antany mantenia amb vida als presos durant moltíssim temps. Rebutjat en les dietes d’aprimament i relegat a aliment de segona, segueix present a la majoria de taules i ha multiplicat les seves formes, però ha perdut el seu valor nutritiu. Les fleques s’han convertit en verdaders supermercats del pa, on el consumidor ha de memoritzar formes i modalitats d’escàs contingut alimentari. Solament el veritable pa integral de llevat mare té la molla del que menjaven els nostres avantpassats.
Breu història del pa:
Els antecedents del pa son tant antics com la civilització. Per progressar en l’art de la fleca el ser humà va tenir que descobrir el foc i dominar el cultiu dels cereals, transformar les llavors en farina, pastar-la i coure-la.
Durant el neolític ja s’el·laboraven <<galetes>>, aixafades i resseques, que es coïen entre dues pedres planes escalfades al foc o sobre planxes de terra cuita que es recobrien amb cendres calentes. Poc a poc aquestes peces van anar evolucionant fins a les actuals, inflades i esponjoses, gràcies al descobriment del misteriós fenomen de la fermentació.
En l’antic Egipte, al voltant del pa oscil·laven nocions de procreació i fecunditat. Entre les antigues creences de la civilització mediterrània, que un aliment essencial com la farina  transformés la seva naturalesa i cobrés vida per efecte de la força inseminadora del llevat, consolida l’esquema nutrició-fecundació-reproducció que articulava els principis de la vida. El llevat era germen a la vegada que llavor i sota el seu efecte la massa es convulsionava per a donar lloc al pa.
De fet l’origen de la fermentació s’atribueix al poble egipci, que ja trafiquejaven amb llevats doncs eren grans bevedors de cervesa i per lo tant dominaven els ferments.
El nostre pa de cada dia:
El pa que consumim a diari pot ser :                
- El pa blanc, està el·laborat a partir de farina blanca refinada, adopta mil formes i accepta moltes maneres de treballar-lo. És el més abundant i el més consumit. la fibra i les substàncies nutritives del blat per complert, com minerals, vitamines i part de les proteïnes que es troben en l’embrió i la closca del gra, rebutjats en la mòlta.
- El pa integral, està el·laborat a partir de la farina del gra de blat íntegre. Es parteix de la farina integral per fer pa integral, fet que quasi cap forner te en compte. Aquest pa te una quarta part més de lisina (aminoàcid essencial per el creixement) que el pa blanc. És el tipus de pa més complert i més recomanable. El pa integral ha de partir de una barreja d’aigua, farina i sal estimulada per el llevat mare (petita quantitat de la massa del dia anterior que conté els microorganismes que produeixen la fermentació).
-Aquest dos son els me consumits en l’actualitat. Hi ha moltes altres varietats com pa amb soja ,pa amb nous ,pa amb lli
Fem el pa blanc o integral a casa:
Ingredients:Per 1 Kg. de pa: 700 gr. de farina integral de blat (o blanca si es vol fer pa blanc), 25 gr. de llevat, 2 vasos d’aigua, 1 culleradeta de sal, 1 cullerada d’oli.
1.- Es barreja amb les mans o una cullera de fusta: el llevat i l’aigua i, poc a poc, s’afegeix la farina, l’aigua de 1/2 vas en 1/2 vas i una mica d’oli.
2.- Si afegeix farina o aigua, si cal, per aconseguir una massa suau i ferma. S’amassa durant 10 minuts fins que tingui una textura elàstica i no s’enganxi. Es posa la massa en un bol untat amb oli i es deixa reposar 1 hora en un lloc càlid. Es treu, es copeja per treure-li el gas i es torna a amassar uns minuts.
3.- Se li dona forma i es deixa en un lloc càlid sense corrents d’aire , perquè torni a pujar. S’escalfa el forn a 220º C El pa es cou de 35 a 40 minuts  en motllo i de 30 a 35min. en una  safata. Està cuit quan sona buit al copejar la seva      base.

Coca de Sant Joan

El punt de sortida per excel·lència de l'estiu és, sense dubte, el solstici d'estiu: la nit de Sant Joan, en què no pot faltar la tradicional Coca de Sant Joan i el cava. Les revetlles de Sant Pere i Sant Jaume també tenen aquesta tradicional postre.

Coca de Sant Joan     Temps : 1 hora i 25 minuts

Ingredients: 2dl llet,300g de farina , 50g. de margarina , 30 g. de llevat premsat

 una llimona, 1 ou, 150 g de cireres confitades, meló confitat ,50 g. de pinyons

*Massapà rebaixat:
200 g de pols d'ametlla

• 200 g de sucre fi o glass
• 1,2 dl. de llet

1. Barregeu el llevat amb la llet tèbia. Pasteu amb la margarina, la raspadura de llimona i 200 grams de farina; treballeu-ho bé, que tot quedi ben lligat; després aneu-hi incorporant la resta de la farina fins que formeu una bola llisa i tova.
2. Poseu una mica de farina en el marbre, passeu la massa al marbre i treballeu-ho una mica amb el sucre, fins que aquest s'incorpori totalment a la massa.
3. Unteu una safata de llauna amb margarina i esteneu-hi la massa, aplanant-la bé i formant un cantell al voltant. Deixeu-la reposar a temperatura temperada, tapada amb un drap de cuina. La massa pujar el doble. Quan hagi doblat el seu volum, pinteu-la amb massapà rebaixat i guarniu-la amb la fruita confitada i els pinyons.
4. Introduir la safata al forn escalfat d'abans i deixeu-la-hi 30 minuts.
5. Massapà rebaixat: Barregeu acuradament la llet amb el sucre fi, afegiu-hi la pols d'ametlles fins que formeu una crema lleugera i apta per pintar. Bon profit!!

L’enciam

Curiositats:
És un producte d’origen europeu, probablement de la zona meridional del continent.
Formava part de la dieta dels egipcis i dels grecs. L’afecció pel consum dels
cabdells la devem als romans. La importància d’aquesta hortalissa era tan gran que
van idear diferents maneres per conservar-la durant tot l’any.

A la Grècia clàssica se li van atribuir propietats medicinals.

Durant l’Edat Mitjana l’enciam va perdre protagonisme. El Renaixement, però, li va
tornar el valor que havia perdut i va recuperar la condició de producte bàsic de
l’alimentació. D’Itàlia va passar a França i, després, a Anglaterra.

És un aliment molt indicat en les dietes per a aprimar-se. La seva proporció d’aigua
és més gran que en la resta de verdures. A l’antiga Grècia, a l’enciam se li atribuïa
la propietat de calmar el dolor, tant el físic com l’espiritual, cosa que ha romàs
reflectida en la mitologia. De fet, estudis recents han revelat que conté lactucari,
una substància que té efectes sedants.

Moltes de les varietats que hi ha actualment són fruit de la tecnologia i de la
investigació d’especialistes.

Les fulles més verdes són les que contenen una concentració més gran de
vitamines. També són les més tendres i les més apetitoses.

La seva aportació de proteïnes i greixos és mínima i tampoc no és un aliment
energètic. Per altra banda, conté un excedent alcalí que pot ser molt beneficiós

per  la salut, ja que facilita la digestió i actua com un regulador de l’excés d’acidesa
que genera el consum d’alguns aliments.

L’enciam és un estimulant magnífic de la gana. Això és degut a l’elevada presència
que hi ha d’una substància anomenada lactucerina que li dóna un regust amarg.

Benvolguts mares i pares :

           Com cada any organitzem les jornades gastronòmiques durant el mes d’Abril , tot aprofitant les jornades culturals que realitza l’escola. El nostre objectiu és que els nens tastin menús d’altres països, aquest any hem fet la programació durant tot el mes d’Abril per poder combinar millor els menús. Creiem que és una activitat enriquidora en el coneixement i respecte d’altres cultures. Esperem que els nens gaudeixin de les activitats i dels menjars.
LA CUINA CATALANA A LA PRIMAVERA

       La primavera, estació de l'any en que tot reneix, omple de color la cuina de mercat amb l'arribada de les fruites i les verdures de temporada.
És el temps de gaudir de les faves tendres a la catalana, d'aprofitar el bon moment dels espàrrecs de bosc i de l'escarola i els enciams, que ens permeten posar a la taula un bon xató o una amanida verda, de dessalar el bacallà per elaborar una nutritiva esqueixada i d'assaborir els maduixots en qualsevol de les seves possibles preparacions, amb nata, amb sucre i moscatell o amb suc de taronja.
Però, des dels punt de vista gastronòmic, l'esdeveniment que marca la primavera és, sense dubte, La Setmana Santa. Durant la Quaresma, és tradicional que els divendres, sobre tot el Divendres Sant, la carn quedi exclosa de moltes taules. Ous i verdures juntament amb les diferent varietats de peix de temporada fan presencia a les cuines. Un plat típic de l'època és els cigrons amb ou dur, o amb espinacs.
Els Dilluns de Pasqua acaba amb l'austeritat de la Setmana Santa i la tradició porta a les cases la Mona de Pasqua, un pastís tradicional amb base de xocolata. Amb l'arribada del bon temps, els àpats a l'aire lliure són molt populars, i hi predominen les carns a la brasa, sobre tot el xai.
RECEPTA MONA DE PASQUA
INGREDIENTS:                       GUARNIMENT:
-6 ous                                       -melmelada de préssec
-250 g farina                              -fruites confitades:cireres, meló, síndria, peres i taronges.
-250 g sucre                              -figures de xocolata
-1cullerada de llevat
PROCEDIMENT PER FER EL PA DE PESSIC:
Es separen les clares dels rovells d'ou. Es col·loquen en un vol i s'hi afegeix el sucre. Es remena fins que es forma un massa ben fina.
En un altre vol es posen les clares i es munten a punt de neu.
Ara, al vol dels rovells hi afegim les clares i ho remenem a poc a poc.
Seguidament hi afegim la farina i ho barregem tot suament.
Agafem una plata rodona untada de mantega i tirem tota la pasta anterior,i la col·loquem al forn a 160 graus durant 25 minuts.
FER EL GUARNIMENT:
Tallem el pa de pessic pel mig (horitzontalment) i hi posem la melmelada ben escampada.
Pel damunt ho la untem de mantega i pels costats de melmelada .
Posem les ametlles pel voltant del pa de pessic, i la fruita a sobre, fent alguna forma que més ens agradi (flors...).
Per acabar hi col·loquem la figura de xocolata.

Carnestoltes

Es tracta d'una festa pagana prèvia al temps de recolliment i privacions que després vindrà amb la Quaresma. Durant els dies de Carnestoltes, hi ha autorització per a trencar les normes de comportament col·lectiu que imposa la societat. Es deixen de banda les formes, i els homes es lliuren frenèticament a la disbauxa, als balls. Això sí, ho fan amagats darrere màscares que n'oculten la identitat. En principi, Carnestoltes és un sol dia -dimarts de Carnestoltes-, però per extensió ara s'anomena així tot el període anterior a la Quaresma.

El dijous gras és el tret de sortida del Carnaval, i se'l coneix popularment com el dia de la truita, perquè s'acostuma a menjar truita amb botifarra d'ou. Originalment, la qüestió era atipar-se d'aliments greixosos, normalment en una sortida al camp, per preparar-se per a l'abstinència de la Quaresma. El dimecres de cendra és el dia de l'enterrament de la sardina i del rei Carnestoltes. És a dir que s'acaba la festa. Els elements de la festa : Sa Majestat Carnestoltes, les disfresses, mascares, balls i diversió .Aquest personatge, que representa el Carnaval, neix a Catalunya el segle XVII. Al principi, era només un ninot de palla que construïen els pagesos i que penjaven al paller fins el dimecres de cendra, quan el cremaven com a símbol de la fi del Carnaval. Amb el temps, i possiblement gràcies a l'auge d'aquesta festa a Barcelona, aquest personatge es va convertir en el Rei de la Gresca, al voltant de qual es van organitzar un seguit d'actes: l'arribada, el sermó, la presidència de les festes, el judici, la malaltia, la mort i el testament.
FARCIT DE CARNAVAL!!
Ingredients:
- 1kg de rialles
- 7 amics
- 750 gr d’ironia sense gluten
- 100 gr de bon humor salpimentat
- 50 gr d’agilitat en ball
Barregeu els set amics amb la meitat de l’ironia en una cassola i ho deixeu
coure a foc lent. Quan n’hagi sortit la disfressa ho retireu del foc. En una
paella hi torneu a posar els set amics, la resta d’ironia i les rialles. Quan
sigui ben amacerat hi afegiu l’agilitat en ball i ho treieu del foc. Espolseu la
massa amb el bon humor salpimentat. Que ho passeu bé !!

Recepta de MERENGA
Ingredients:
- 200 g de clares d’ou
- 80 g de sucre
- 25 g de sucre de llustre
Per a l’almívar
- 320 g de sucre
- 0.80 l d’aigua
Primer feu l’almívar. Poseu l’aigua i el sucre al foc i deixeu que bullin
només un minut. A banda heu de batre les clares amb el sucre. Un cop
estigui ben batut, hi aneu tirant l’almívar de mica en mica, sense deixar de
batre. Tot seguit ompliu una mànega de pastisseria amb aquesta massa i
aneu col·locant les merengues a sobre d’una fusta mullada amb aigua.
Espolseu el sucre de llustre pel damunt i poseu la fusta al forn durant 10
minuts a una temperatura de 150 graus.

Sopa de lletres
Busca els següents fruits de la tardor:

Bolet          Magrana     Raïm

Moniato      Mandarina Taronja
Carbassa   Poma
Castanya    Pera

LA TARDOR

Cargols, bolets, castanyes, pomes i magranes ens fan pensar en el temps de tardor; els boscos canvien de color, les fulles cauen, també la pluja ens fa sentir una altra olor. I poc a poc veiem com s'enfosqueix el dia, com, lentament, se'n va la claror. Però al mateix temps cantem amb joia i alegria, cantem tots junts ara que som a la tardor.

VEDELLA FARCIDA AMB CASTANYES

Ingredients

- 800 g de llata de vedella (tall pla),- 200 g de cansalada virada,- 300 g de castanyes,
-100 g de nous,- 500 g de cebetes petites,- 1 got de brou de carn,- 1 got de vi ranci,
- 2 grans d'all,- 1 cullerada de Maizena,- Llorer,- Farigola,- Julivert,- Llavors de fonoll
- Oli d'oliva,- Sal,- Pebre

Elaboració:

Pelar les castanyes i posar-les a bullir, després d'entallar-les, en aigua per poder-ne retirar les pells .Aplanar la carn, salpebrar-la i repartir-hi pel damunt, regularment, una picada d'all i julivert, la cansalada tallada a tires i les castanyes trossejades de forma més o menys regular i a trossos no massa grans. Enrotllar la carn i lligar-la amb fil de cuina sense prémer-la massa. En una cassola on haurem escalfat oli, daurar el tall rodó resultant per tots els costats. Incorporar-hi les herbes aromàtiques (llorer, farigola i julivert) degudament lligades i el vi i el brou. Disposar al voltant les cebetes pelades, tapar l'atuell i posar-lo a coure al forn, prèviament escalfat a 180º, durant una hora més aviat escassa. Quan faltin 5 minuts per acabar la cocció, incorporar-hi les nous i les llavors de fonoll (si ens hi agrada el gust, és clar).Passat el temps de cocció, colar el suc que hagi quedat i espessir-lo, en calent, amb la cullerada de Maizena desfeta en una mica de brou.
Servir el tall, deslligat i tallat, acompanyat de les cebes i les nous i regat amb la salsa.

MENJAR ASSEGUTS
Curiositats:
El costum de seure’s en una cadira per menjar va néixer a l’Edat Mitjana com símbol d’alta jerarquia , encara que més que cadires eren troncs. Els antics romans, amb recursos, es dedicaven a les delícies del paladar estirats, com hem pogut veure a infinitats de pel·lícules sobre Roma. En canvi entre les classes modestes ho feien a la gatzoneta en rotllana o asseguts al terra, com es fan en les picnics. A l’antiguitat les cadires estaven formades per dos cavallets creuats i un tauler recolzat entre les dues parts. I les primeres taules,mensa en llatí, tampoc estaven confeccionades d’una altra manera. Fins al Renaixement, no van aparèixer les primeres taules fixes , encara que l’ús generalitzat de la taula per l’hora de dinar data de finals del segle XVIII. Abans es seguia armant i desarmant la taula , cavallets amunt, cavallets avall i d’aquí ve l’expressió de  “parar taula”
Parar la taula
Cada comensal ha de tenir: plats, coberts, copes i tovallons. La posició dels coberts ve determinada per dues regles bàsiques: la primera estableix que les forquilles se situen a l’esquerra i els ganivets i les culleres a la dreta. La segona recomana ordenar tots els coberts segons la utilització. Allunyat del  plat per al cobert que ha d’utilitzar-se en primer lloc. Les pales de les forquetes i la conca de la cullera s’orienten cap amunt i el tall del Ganivet mirarà cap a l’interior.
El bon comportament a taula recomanacions
Mastegueu amb la boca tancada.
Beveu sense fer soroll
No jugueu amb els coberts ni amb el pa
Talleu els aliments a mesura que els mengeu
No bufeu el menjar quan sigui calent

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

CUINA D'ESTIU
                  L'arribada de l'estiu ens convida a una cuina refrescant i lleugera en què les amanides i les fruites son les veritables protagonistes. El canvi de temperatura impulsa varietat en les nostres necessitats alimentàries. Durant l'estiu és convenient alleugerir l'esforç digestiu. Això vol dir que caldrà fer àpats mes freqüents i menys ingents. Aquesta època de l'any és, en concret, l'època dels entremesos, dels aperitius i dels berenars o, dit d'una altra manera, el temps de fer dinars i sopars més lleugers.
L'estiu és per excel·lència el temps de les verdures i les fruites, i en trobem, val a dir,de gairebé totes les varietats. Unes i altres ens permetran preparar, a més d'amanides,cremes de verdures i sopes o sucs de fruita que poden fer tant d'entrants com de postres. El punt de maduració de les fruites a les darreries de l'estiu, i el baix preu generat per l'excés d'oferta, fan que aquesta època sigui la ideal per elaborar confitures i melmelades.
 Les verdures estiuenques, que es poden confitar o congelar, també podran omplir-nos el rebost per a la resta de l'any .Els pebrots, les albergínies, els carbassons, les mongetes tendres, els enciams, les pastanagues... pertanyen a una llarga llista de verdures d'estiu que, ben segur, plauran d'allò més als nostres paladars. Préssecs, melons, síndries, albercocs, prunes... són, també, algunes de les fruites que refrescaran les postres que ens vingui de gust confeccionar.
El bosc també ens ofereix fruits excel·lents, com les maduixes, els gerds i les mores que ens permetran culminar postres i amanides ben refrescants i econòmiques (amb una estona de passeig podem obtenir, per exemple, les mores necessàries per a un àpat).A l'estiu també trobem herbes aromàtiques a dojo. Amb la sajolida, el marduix o la menta, posem per cas, podem aromatitzar tot tipus de creacions; també ens permetran elaborar tota mena d'infusions, algunes per beure fredes, gelats i sorbets.
Pel que fa a les carns, se'n poden trobar de totes varietats, com a qualsevol època de l'any. Podem optar per fer servir les carns adients per a elaboracions fredes o tèbies, com rostits freds o amanides mixtes.
Tampoc podem oblidar els peixos com el pop, la tonyina, la sípia, el llobarro i els crancs de riu, que estan en el seu millor moment. Bé sigui barrejats en amanides, bé cuinats a la planxa, al vapor o amb una salsa suau, seran un complement immillorable dins els nostres àpats.
La recepta  que hi ha a continuació són elaborats utilitzant alguns dels productes que la natura ens ofereix en època d'estiu.
FILET DE PORC AMB SALSA DE MADUIXES DE BOSC

• 2 filets de porc
• 200g. de maduixetes de bosc.
• 100 g. de sucre.
• Aigua.
• Oli d'oliva
• Sal.

Elaboració:
Poseu a bullir les maduixetes juntament amb el sucre i una mica d'aigua. Deixeu-ho coure fins que comenci a caramel·litzar.
Després, ho bateu i ho passeu pel colador xinès i reserveu. Saleu els filets de porc sencers i passeu-los per la paella amb una mica d'oli d'oliva fins que estiguin daurats. Tot seguit, poseu-los al forn a 200°C durant 5 minuts aproximadament (el temps decocció dependrà de la mida del filet; heu de procurar que us quedi rosadet de l’'interior).
Un cop cuits, retireu-los i talleu-los a rodanxes. Poseu una tira de salsa a la base del plat i disposeu-hi a sobre les rodanxes de filet. Ho podeu acompanyar amb unes rodanxes de carbassó al forn: talleu-les gruixudes,poseu-les en una safata al forn a 200°C amb sal i un raig d'oli durant uns 8 minuts o fins que es comencin a torrar. Podeu coure el carbassó juntament amb el filet; d'aquesta manera estalviareu temps.

BON PROFIT I BON ESTIU!

Com transmetre bons hàbits alimentaris als nostres fills

La tasca d’educar els fills es basa primordialment a donar exemple. Per tant els nostres propis hàbits alimentaris com a pares poden afectar la seva salut futura i qualitat de vida.

A continuació s’indiquen alguns dels aspectes que hem de tenir en compte:

• Assegurar-nos que estem consumint una alimentació familiar variada. Per això podem prendre com a guia la piràmide dels aliments i el consum de racions recomanades per a cada grup d’aliments.
• Deixar que els nens i les nenes participin en la compra i en la preparació dels plats. Fer que prenguin consciència dels riscos que això comporta (ganivets, gas...)
• Fer comprendre la importància dels aspectes higiènics en la preparació dels plats i en la recollida de la taula. Tot ha de quedar net i recollit.
• Observar i comprendre la personalitat i les reaccions dels nens amb els aliments. Dialogar relaxadament sobre el menjar i els aliments entre altres temes.
• Procurar activitats relaxants abans dels àpats per servir el menjar en un ambient agradable.

La responsabilitat d’ensenyar bons hàbits alimentaris als nostres fills recau de manera principal a la família i l’escola el reforça.
A continuació us posem una recepta on podeu tenir l’ajuda dels vostres fills:

COCA DE IOGURT
La gràcia d’aquesta coca està en què fem servir l’envàs buit del iogurt com a mida per als altres ingredients.
Per a cada coca ens caldrà:

• 3 ous
• 1 iogurt amb gust de llimona
• 2 mides de iogurt de sucre
• ½ mida de iogurt d’oli d’oliva
• 3 mides de iogurt de farina
• 1 sobre de llevat en pols
• 1 xic de mantega

Si voleu, podeu posar una mida menys de farina, i canviar-la per una d’ametlla molta, o de nous, o de panses, o de cacau en pols,...
Aquestes mides són per a una safata de forn petita. Si teniu una safata mitjana multipliqueu els ingredients per 2. Amb la safata més gran multipliqueu per 3.

Per preparar la coca, comenceu pre-escalfant el forn a temperatura màxima.
Bateu els ous i afegiu el iogurt, el sucre i l’oli sense deixar de remoure.
Mescleu el llevat amb la farina i passeu-la per un colador. Afegiu-la poc a poc a la barreja anterior sense deixar de remoure. (Un cop afegida tota la farina és el moment, si voleu, d’incorporar l’ametlla, o el cacau, o les panses...).
Engreixeu el motlle amb la mantega i poseu la mescla en ell. No el mogueu gaire i poseu-lo al forn de seguida. Baixeu la temperatura del forn a foc suau (uns 140º). Es deixa coure uns 35-45 minuts, i passat aquest temps s’apaga el forn i es deixa refredar una mica abans de treure la coca. No obriu el forn a mitja cocció perquè correm el risc de que es baixi. Desemmotlleu quan encara estigui calent. Alguns els agrada obrir el pastís per la meitat i farcir-lo de xocolata desfeta i nata.

BON PROFIT!!

Benvolguts mares i pares :

           Com cada any organitzem les jornades gastronòmiques durant el mes d’Abril , tot aprofitant les jornades culturals que realitza l’escola. El nostre objectiu és que els nens tastin menús d´altres països. Creiem que és una activitat enriquidora  en el coneixement i respecte d’altres cultures. Esperem que els nens gaudeixin de les activitats i dels menjars.

Cuina de primavera

La primavera, estació de l’any en què tot reneix, omple de color la cuina de mercat amb l’arribada de les fruites i les verdures de temporada.
És el temps de gaudir de les faves tendres a la catalana, d’aprofitar el bon moment dels espàrrecs de bosc, de l’escarola, els enciams i d’assaborir els maduixots en qualsevol de les seves possibles preparacions, amb nata, amb sucre i moscatell o suc de taronja.

Recepta:
Creps farcits de maduixots

Ingredients: 350g de maduixots, 3 o 4 cullerades de sucre, per als creps:
¼ l de llet,150g de farina, 2 ous, 25g de mantega.

Preparació : Netegeu els maduixots i talleu-los a daus petits. Prepareu la pasta dels creps col·locant en un bol la farina en forma de volcà i, a l’interior, els ous, el sucre i bateu. Aboqueu la llet a poc a poc, fins que quedi una pasta molt fina i, per últim, la mantega desfeta però freda. Deixeu-ho en repòs com a mínim una hora. Passat el temps de repòs, desfeu en una paella una mica de mantega a foc mitjà. Afegiu prou massa per cobrir la base i coeu-la fins que la part de sota estigui daurada; doneu-li la volta. Procediu a farcir els creps col·locant-hi al centre els maduixots.
Bon profit.

Crema catalana
Recepta per a 4 o 5 persones
Temps preparació 30 minuts
Ingredients:

• 1/2 l. de llet
• 4 rovells d'ou
• 125 g. de sucre
• 20 g. de midó en flor
• canyella en rama
• la pell d'una llimona
• 40 g de sucre per cremar la crema

• Renteu i netegeu bé una llimona. Peleu-la tot tallant allò groc. Reserveu una mica de llet freda i desfeu allí el midó en flor. Poseu la resta de la llet en un ansat al foc amb la pell de la llimona i la canyella en rama; deixeu-la fins que comenci a bullir, i després traieu-la.
• En un altre cassó, barregeu els dos rovells d'ou amb el sucre; treballeu-ho fins que formin una massa suau i flonja. Aboqueu a sobre d'aquesta preparació la llet, tot removent amb un batedor de mà; afegiu-hi el midó passat per un colador fi. Poseu el cassó al foc, removent sense parar fins que s'espesseeixi, però procurant que no comenci a bullir. Quan s'hagi espesseït retireu-ho del foc i remeneu encara uns moments amb el batedor, per tal d'evitar que es pugui tallar.
• Aboqueu-ho en una plàtera de servir o en els plats individuals.
• Deixeu que es refredi a temperatura ambient. Quan sigui totalment freda i l'aneu a servir, empolvoreu-la amb el sucre i cremeu-la amb la pala adient, la qual haureu posat al foc fins que hagi quedat roent; d'aquesta manera es formarà una fina capa de caramel

Bon profit!!

El Calçot

Els calçots són una varietat de cebes tendres poc bulboses i més suaus, que es fan grillar calçant-les a mida que creixen. Sobre l'origen del calçot hi ha diverses versions però la més coneguda és la que atribueix a en Xat de Benaiges, un camperol que va viure a Valls a finals del segle XIX, la invenció d'aquest cultiu. En Xat de Benaiges va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir casualment un plat que a principis del segle XX ja havia esdevingut habitual en moltes llars de Valls.
De llavors ençà el consum dels calçots o calçotada ha esdevingut una festa gastronòmica coneguda arreu, especialment a Catalunya. Els calçots es consumeixen habitualment durant els mesos de gener, febrer i març, es couen amb llenya provinent de sarments o rodals de vinya i es consumeixen acompanyats d'una salsa típica, l' anomenada salvitxada, o bé amb romesco. No fou fins mitjans del segle passat que el calçot va donar-se a conèixer fora de l'Alt Camp, especialment per la divulgació feta per la colla artística i humorística l'Olla. La festa del calçot de Valls, que se celebra el darrer diumenge del mes de gener, va complir 100 anys l'any 1996. Els calçots de Valls estan registrats com una Indicació Geogràfica Protegida de la Unió Europea.

Propietats alimentàries

La ceba en general és una planta amb contingut de vitamines i minerals molt ampli. Se li atribueixen propietats tonificants, diürètiques, digestives . En el cas del calçot s'ha comprovat que té un contingut interessant en compostos anticancerígens.
El diàmetre del calçot pot arribar a fer entre 1,7 i 2,5 centímetres i la cama blanca entre 15 i 25 centímetres.
-Els calçots es poden fer a la brasa , al forn ,o arrebossats .
Calçots arrebossats: Netegeu bé els calçots traient la primera capa de pell, talleu la fulla i l'arrel.Poseu l'oli en una paella ben calent i arrebosseu els calçots després de passar-los per l'ou batut i la farina. Per a fer aquests calçots cal que siguin més prims que per calçotada, doncs així queden més cruixents i cuits.
*Per a servir-los es poden acompanyar de la mateixa salsa de la calçotada o d'una vinagreta.

L´ARRÒS
Es coneix per arròs els grans madurs procedents de les varietats del cereal Oryza sativa L, de la família de les gramínies. L’arròs és una planta originària del sud-est d’Àsia que fou introduïda a la península Ibèrica pels àrabs durant l’edat mitjana. Des de llavors el seu conreu ha assolit gran importància al nostre país.

Classes d’arròs
L’arròs es classifica: segons el tractament, la llargada i la qualitat comercial.
Segons el tractament ens trobem diferents tipus:

• Arròs esquellat o cargo, també conegut  per arròs integral. És l’arrós en què els grans han estat desproveïts de la pellofa però encara conserven la capa externa i per aquesta raó tė el color fosc. Ric en vitamines i minerals i aporta molta fibra.

• Arròs blanc. És l’arròs dels grans dels quals han estat desproveïts totalment la seva capa externa, mitjançant un procés de poliment. És l’arròs de consum més corrent.

• Arròs vaporitzat. Anomenat també de vegades arròs mig cuit. És l’arròs que ha estat sotmès a un tractament amb aigua i vapor i posterior assecament .Part de les vitamines i minerals del gra passen a l’interior. Aquest arròs facilita la cocció i fa que els grans quedin més solts. El seu color és groguenc.

• Arròs tractat. Són arrossos que s’obtenen sotmetent l’arròs blanc a processos especials d’elaboració. L’arròs setinat, l’arròs matisat i l’arròs enriquit.

Segons el tamany del gra trobem diferents varietats com el gra llarg basmati,el gra mitjà arborio, el gra curt bomba.
 
Valor nutritiu de l’arròs
L’arròs constitueix un aliment bàsicament energètic ja que el seu component principal i més important són els hidrats de carboni (midó). Aporta també una proporció important de proteïnes vegetals i el seu contingut en matèria grassa és insignificant.

Recepta d’arròs amb llet:

Ingredients.  
   1l. de llet, 225gr.d´arròs blanc, 5 cullerades de sucre, 1 llimona, canyella en pols i     
    canyella en branca .

1. Bulliu l'arròs amb una mica d'aigua durant 2 o 3 minuts. Seguidament, retireu-lo del
    foc i escorreu-lo.
2. A continuació, poseu la llet en un cassó i, quan bulli, afegiu-hi l'arròs, el sucre,
    la pell de mitja llimona i la canyella en branca.
3. Quan l'arròs estigui cuit, traieu-lo del foc i col·loqueu-lo en el recipient on l'aneu a servir. Tireu un pessic de canyella en pols per sobre de l'arròs. I bon profit !

Tortell de Reis
Quan arribem a la recta final de les festes de Nadal. Pel camí ens hem atipat d’escudella, canelons, galls d’indi, torrons i altres tiberis suculents. Però encara falta tastar un dels dolços estrelles d’aquesta època: el tortell de Reis. Es tracta d’un rosco dolç que es menja, justament, el dia dels Reis Mags, és a dir, el 6 de gener, i que porta dues sorpreses al seu interior. Una és una sorpresa bona: una figureta que en els tortells de pastisseria té forma de rei, però que a casa pot ser qualsevol altra cosa. I l’altra, és una fava. A qui li toca la figureta, és coronat rei, amb la corona de cartró que porta el tortell. A qui li toca la fava... ai! Que li toca rascar-se la butxaca i pagar el rosco!! Tot seguit us  expliquem com fer el tortell de Reis casolà, així que tan si us toca la fava, com si us toca la figureta, sereu coronats els reis de la cuina sense haver pagat res!

La tardor catalana no seria el que és sense la celebració de la castanyada. I què és el que es necessita per celebrar una castanyada com cal? Exactament! CASTANYES, però també MONIATOS i PANELLETS

A continuacó us posem la recepta dels panellets per fer a casa.

Ingredients per a 8 o 10 persones:

• Per a la massa:
• 500 g. d'ametlles mòltes
• 500 g. de sucre
• 150 g. de patates
• 1 llimona (només volem raspadures de la pela)
• Com a guarnicions:
• 100 g. de pinyons
• 100 g. d'ametlles crues picades
• 100 g. de coco ratllat
• 25 g de cacau en pols
• 2 ous
• fècula

1. Bulliu les patates amb la pela, xafeu-les amb una forquilla i deixeu-les refredar.
2. Mescleu-les amb les ametlles mòltes, afegiu-hi el sucre en petites quantitats i remeneu la massa amb una espàtula de fusta. Raspeu la pela de la llimona (però abans l’heu de rentar) i afegiu-l’hi; treballeu la massa lleugerament amb les mans.
3. Dividiu la massa en parts, segons les classes de panellets que vulgueu fer.
4. Els de Pinyons: formeu boletes, passeu-les per la fècula, la clara d'ou batuda i pels pinyons, pinteu la superfície amb rovell d'ou, amb un pinzell nou.
5. Els d’Ametlla: formeu tires i després mitges llunes, passeu-les per la fècula í per la clara d'ou, cobriu-les amb les ametlles picades i pinteu-les amb ou.
6. Els de Coco: Mescleu la massa amb la meitat del coco, formeu piràmides, passeu-les pel coco ratllat i pinteu només la punta amb l'ou.
7. Els de Xocolata: Mescleu la pasta amb 25 grams de cacau en pols, formeu boletes i passeu-les per la clara i pel sucre.
8. Pre-escalfeu el forn a 220ºC. Unteu les safates del forn amb margarina i poseu-hi els panellets.
9. Introduïu les safates al forn i deixeu coure de 10 a 12 minuts. Es poden menjar una vegada siguin freds.

BON PROFIT!

L’AMETLLA
         L'ametller (Prunus amygdalus) és un arbre de dimensions variables que s’adapta molt bé al clima mediterrani. El fruit, l'ametlla, és una drupa dehiscent de 10-15 g, formada per diverses parts:
• Mesocarpi o clovella blana. Es la part més externa de l’ametlla que s’obri quan el fruit és madur i passa de verd a marró.
• Endocarpi o clovella dura que es troba davall de l'anterior i que conté en el seu interior la llavor.
• Llavor. Es la part comestible de l’ametlla. És blanca i molt gustosa i està recoberta pel tegument o pell fina, de color marró, més o menys clar.
L’origen de l’ametlla és incert, però és una opinió molt generalitzada que l'ametller fou primerament cultivat a les regions muntanyoses de l'Àsia Central i a algunes de l'Àsia Occidental. El cultiu a la Mediterrània és també força antic.

Composició i valor nutritiu: El baix contingut d'aigua determina una concentració extraordinària de les fracciones nutritives i, si es té en compte que més de la meitat de l'ametlla són lípids, és obvi que el seu valor energètic és molt elevat, de l'ordre de 550 kcal/100 g. Al mateix temps, les aportacions proteiques són molt altes (20%), del mateix ordre que la carn o el peix. Les proteïnes són de bona qualitat i d'alt valor biològic. 

RECEPTA: Carquinyolis

 Ingredients:

• 100 g. d'ametlles crues
• 2 ous
• 1 llimona
• 100 g. de sucre
• 175 g. de farina
• 1 culleradeta de llevat en pols
• 1/2 culleradeta de canyella en pols
• unes gotes d’anís

1. Formeu un volcà amb la farina i el llevat sobre el marbre; en el centre poseu-hi un ou, el sucre, la raspa dura de llimona i la canyella; treballeu-ho una mica i després afegiu-hi les ametlles crues senceres; aromatitzeu la massa amb anís.
2. Barregeu-ho tot, amassant fins al punt de poder formar unes barretes d'uns tres centímetres d'amplada per la meitat d'alçada. Pinteu les barretes amb rovell d'ou barrejat amb unes gotes d'aigua.
3. Escalfeu el forn prèviament i, damunt d'una safata untada perquè no s'enganxin, introduïu les barretes; deixeu-les coure fins que siguin daurades, amb el forn a temperatura suau.
4. Quan estiguin cuites, talleu-les diagonalment mentre siguin toves, perquè si es tallen fredes i seques es trencaran.
5. Torneu a col·locar-les en la mateixa safata, fins que s'assequin i quedin daurades a dintre el forn.

BON PROFIT!