Servei de menjador

El servei de menjador l'organitza el professorat amb la col.laboració de l'AMPA. L'escola disposa de cuina pròpia i els nens gaudeixen de menjars molt variats, d'alta qualitat i molt nutritius. Es fan diferents torns i els nens de P3 disposen d'un menjador nomės per a ells, on poden menjar tranquil.lament. L'empresa escollida en els darrers anys ha estat Cobisa -Menjadors Biosca S.A.- (info@menjadorsbiosca.com)

• Menú Novembre 2008
• Projecte menjador curs 2007-08
• Plantilla de monitors curs 2007-08
• Menjador nens de P3, P4 i P5

Sopa de lletres
Busca els següents fruits de la tardor:

Bolet          Magrana     Raïm

Moniato      Mandarina Taronja
Carbassa   Poma
Castanya    Pera

LA TARDOR

Cargols, bolets, castanyes, pomes i magranes ens fan pensar en el temps de tardor; els boscos canvien de color, les fulles cauen, també la pluja ens fa sentir una altra olor. I poc a poc veiem com s'enfosqueix el dia, com, lentament, se'n va la claror. Però al mateix temps cantem amb joia i alegria, cantem tots junts ara que som a la tardor.

VEDELLA FARCIDA AMB CASTANYES

Ingredients

- 800 g de llata de vedella (tall pla),- 200 g de cansalada virada,- 300 g de castanyes,
-100 g de nous,- 500 g de cebetes petites,- 1 got de brou de carn,- 1 got de vi ranci,
- 2 grans d'all,- 1 cullerada de Maizena,- Llorer,- Farigola,- Julivert,- Llavors de fonoll
- Oli d'oliva,- Sal,- Pebre

Elaboració:

Pelar les castanyes i posar-les a bullir, després d'entallar-les, en aigua per poder-ne retirar les pells .Aplanar la carn, salpebrar-la i repartir-hi pel damunt, regularment, una picada d'all i julivert, la cansalada tallada a tires i les castanyes trossejades de forma més o menys regular i a trossos no massa grans. Enrotllar la carn i lligar-la amb fil de cuina sense prémer-la massa. En una cassola on haurem escalfat oli, daurar el tall rodó resultant per tots els costats. Incorporar-hi les herbes aromàtiques (llorer, farigola i julivert) degudament lligades i el vi i el brou. Disposar al voltant les cebetes pelades, tapar l'atuell i posar-lo a coure al forn, prèviament escalfat a 180º, durant una hora més aviat escassa. Quan faltin 5 minuts per acabar la cocció, incorporar-hi les nous i les llavors de fonoll (si ens hi agrada el gust, és clar).Passat el temps de cocció, colar el suc que hagi quedat i espessir-lo, en calent, amb la cullerada de Maizena desfeta en una mica de brou.
Servir el tall, deslligat i tallat, acompanyat de les cebes i les nous i regat amb la salsa.

MENJAR ASSEGUTS
Curiositats:
El costum de seure’s en una cadira per menjar va néixer a l’Edat Mitjana com símbol d’alta jerarquia , encara que més que cadires eren troncs. Els antics romans, amb recursos, es dedicaven a les delícies del paladar estirats, com hem pogut veure a infinitats de pel·lícules sobre Roma. En canvi entre les classes modestes ho feien a la gatzoneta en rotllana o asseguts al terra, com es fan en les picnics. A l’antiguitat les cadires estaven formades per dos cavallets creuats i un tauler recolzat entre les dues parts. I les primeres taules,mensa en llatí, tampoc estaven confeccionades d’una altra manera. Fins al Renaixement, no van aparèixer les primeres taules fixes , encara que l’ús generalitzat de la taula per l’hora de dinar data de finals del segle XVIII. Abans es seguia armant i desarmant la taula , cavallets amunt, cavallets avall i d’aquí ve l’expressió de  “parar taula”
Parar la taula
Cada comensal ha de tenir: plats, coberts, copes i tovallons. La posició dels coberts ve determinada per dues regles bàsiques: la primera estableix que les forquilles se situen a l’esquerra i els ganivets i les culleres a la dreta. La segona recomana ordenar tots els coberts segons la utilització. Allunyat del  plat per al cobert que ha d’utilitzar-se en primer lloc. Les pales de les forquetes i la conca de la cullera s’orienten cap amunt i el tall del Ganivet mirarà cap a l’interior.
El bon comportament a taula recomanacions
Mastegueu amb la boca tancada.
Beveu sense fer soroll
No jugueu amb els coberts ni amb el pa
Talleu els aliments a mesura que els mengeu
No bufeu el menjar quan sigui calent

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

CUINA D'ESTIU
                  L'arribada de l'estiu ens convida a una cuina refrescant i lleugera en què les amanides i les fruites son les veritables protagonistes. El canvi de temperatura impulsa varietat en les nostres necessitats alimentàries. Durant l'estiu és convenient alleugerir l'esforç digestiu. Això vol dir que caldrà fer àpats mes freqüents i menys ingents. Aquesta època de l'any és, en concret, l'època dels entremesos, dels aperitius i dels berenars o, dit d'una altra manera, el temps de fer dinars i sopars més lleugers.
L'estiu és per excel·lència el temps de les verdures i les fruites, i en trobem, val a dir,de gairebé totes les varietats. Unes i altres ens permetran preparar, a més d'amanides,cremes de verdures i sopes o sucs de fruita que poden fer tant d'entrants com de postres. El punt de maduració de les fruites a les darreries de l'estiu, i el baix preu generat per l'excés d'oferta, fan que aquesta època sigui la ideal per elaborar confitures i melmelades.
 Les verdures estiuenques, que es poden confitar o congelar, també podran omplir-nos el rebost per a la resta de l'any .Els pebrots, les albergínies, els carbassons, les mongetes tendres, els enciams, les pastanagues... pertanyen a una llarga llista de verdures d'estiu que, ben segur, plauran d'allò més als nostres paladars. Préssecs, melons, síndries, albercocs, prunes... són, també, algunes de les fruites que refrescaran les postres que ens vingui de gust confeccionar.
El bosc també ens ofereix fruits excel·lents, com les maduixes, els gerds i les mores que ens permetran culminar postres i amanides ben refrescants i econòmiques (amb una estona de passeig podem obtenir, per exemple, les mores necessàries per a un àpat).A l'estiu també trobem herbes aromàtiques a dojo. Amb la sajolida, el marduix o la menta, posem per cas, podem aromatitzar tot tipus de creacions; també ens permetran elaborar tota mena d'infusions, algunes per beure fredes, gelats i sorbets.
Pel que fa a les carns, se'n poden trobar de totes varietats, com a qualsevol època de l'any. Podem optar per fer servir les carns adients per a elaboracions fredes o tèbies, com rostits freds o amanides mixtes.
Tampoc podem oblidar els peixos com el pop, la tonyina, la sípia, el llobarro i els crancs de riu, que estan en el seu millor moment. Bé sigui barrejats en amanides, bé cuinats a la planxa, al vapor o amb una salsa suau, seran un complement immillorable dins els nostres àpats.
La recepta  que hi ha a continuació són elaborats utilitzant alguns dels productes que la natura ens ofereix en època d'estiu.
FILET DE PORC AMB SALSA DE MADUIXES DE BOSC

• 2 filets de porc
• 200g. de maduixetes de bosc.
• 100 g. de sucre.
• Aigua.
• Oli d'oliva
• Sal.

Elaboració:
Poseu a bullir les maduixetes juntament amb el sucre i una mica d'aigua. Deixeu-ho coure fins que comenci a caramel·litzar.
Després, ho bateu i ho passeu pel colador xinès i reserveu. Saleu els filets de porc sencers i passeu-los per la paella amb una mica d'oli d'oliva fins que estiguin daurats. Tot seguit, poseu-los al forn a 200°C durant 5 minuts aproximadament (el temps decocció dependrà de la mida del filet; heu de procurar que us quedi rosadet de l’'interior).
Un cop cuits, retireu-los i talleu-los a rodanxes. Poseu una tira de salsa a la base del plat i disposeu-hi a sobre les rodanxes de filet. Ho podeu acompanyar amb unes rodanxes de carbassó al forn: talleu-les gruixudes,poseu-les en una safata al forn a 200°C amb sal i un raig d'oli durant uns 8 minuts o fins que es comencin a torrar. Podeu coure el carbassó juntament amb el filet; d'aquesta manera estalviareu temps.

BON PROFIT I BON ESTIU!

Com transmetre bons hàbits alimentaris als nostres fills

La tasca d’educar els fills es basa primordialment a donar exemple. Per tant els nostres propis hàbits alimentaris com a pares poden afectar la seva salut futura i qualitat de vida.

A continuació s’indiquen alguns dels aspectes que hem de tenir en compte:

• Assegurar-nos que estem consumint una alimentació familiar variada. Per això podem prendre com a guia la piràmide dels aliments i el consum de racions recomanades per a cada grup d’aliments.
• Deixar que els nens i les nenes participin en la compra i en la preparació dels plats. Fer que prenguin consciència dels riscos que això comporta (ganivets, gas...)
• Fer comprendre la importància dels aspectes higiènics en la preparació dels plats i en la recollida de la taula. Tot ha de quedar net i recollit.
• Observar i comprendre la personalitat i les reaccions dels nens amb els aliments. Dialogar relaxadament sobre el menjar i els aliments entre altres temes.
• Procurar activitats relaxants abans dels àpats per servir el menjar en un ambient agradable.

La responsabilitat d’ensenyar bons hàbits alimentaris als nostres fills recau de manera principal a la família i l’escola el reforça.
A continuació us posem una recepta on podeu tenir l’ajuda dels vostres fills:

COCA DE IOGURT
La gràcia d’aquesta coca està en què fem servir l’envàs buit del iogurt com a mida per als altres ingredients.
Per a cada coca ens caldrà:

• 3 ous
• 1 iogurt amb gust de llimona
• 2 mides de iogurt de sucre
• ½ mida de iogurt d’oli d’oliva
• 3 mides de iogurt de farina
• 1 sobre de llevat en pols
• 1 xic de mantega

Si voleu, podeu posar una mida menys de farina, i canviar-la per una d’ametlla molta, o de nous, o de panses, o de cacau en pols,...
Aquestes mides són per a una safata de forn petita. Si teniu una safata mitjana multipliqueu els ingredients per 2. Amb la safata més gran multipliqueu per 3.

Per preparar la coca, comenceu pre-escalfant el forn a temperatura màxima.
Bateu els ous i afegiu el iogurt, el sucre i l’oli sense deixar de remoure.
Mescleu el llevat amb la farina i passeu-la per un colador. Afegiu-la poc a poc a la barreja anterior sense deixar de remoure. (Un cop afegida tota la farina és el moment, si voleu, d’incorporar l’ametlla, o el cacau, o les panses...).
Engreixeu el motlle amb la mantega i poseu la mescla en ell. No el mogueu gaire i poseu-lo al forn de seguida. Baixeu la temperatura del forn a foc suau (uns 140º). Es deixa coure uns 35-45 minuts, i passat aquest temps s’apaga el forn i es deixa refredar una mica abans de treure la coca. No obriu el forn a mitja cocció perquè correm el risc de que es baixi. Desemmotlleu quan encara estigui calent. Alguns els agrada obrir el pastís per la meitat i farcir-lo de xocolata desfeta i nata.

BON PROFIT!!

Benvolguts mares i pares :

           Com cada any organitzem les jornades gastronòmiques durant el mes d’Abril , tot aprofitant les jornades culturals que realitza l’escola. El nostre objectiu és que els nens tastin menús d´altres països. Creiem que és una activitat enriquidora  en el coneixement i respecte d’altres cultures. Esperem que els nens gaudeixin de les activitats i dels menjars.

Cuina de primavera

La primavera, estació de l’any en què tot reneix, omple de color la cuina de mercat amb l’arribada de les fruites i les verdures de temporada.
És el temps de gaudir de les faves tendres a la catalana, d’aprofitar el bon moment dels espàrrecs de bosc, de l’escarola, els enciams i d’assaborir els maduixots en qualsevol de les seves possibles preparacions, amb nata, amb sucre i moscatell o suc de taronja.

Recepta:
Creps farcits de maduixots

Ingredients: 350g de maduixots, 3 o 4 cullerades de sucre, per als creps:
¼ l de llet,150g de farina, 2 ous, 25g de mantega.

Preparació : Netegeu els maduixots i talleu-los a daus petits. Prepareu la pasta dels creps col·locant en un bol la farina en forma de volcà i, a l’interior, els ous, el sucre i bateu. Aboqueu la llet a poc a poc, fins que quedi una pasta molt fina i, per últim, la mantega desfeta però freda. Deixeu-ho en repòs com a mínim una hora. Passat el temps de repòs, desfeu en una paella una mica de mantega a foc mitjà. Afegiu prou massa per cobrir la base i coeu-la fins que la part de sota estigui daurada; doneu-li la volta. Procediu a farcir els creps col·locant-hi al centre els maduixots.
Bon profit.

Crema catalana
Recepta per a 4 o 5 persones
Temps preparació 30 minuts
Ingredients:

• 1/2 l. de llet
• 4 rovells d'ou
• 125 g. de sucre
• 20 g. de midó en flor
• canyella en rama
• la pell d'una llimona
• 40 g de sucre per cremar la crema

• Renteu i netegeu bé una llimona. Peleu-la tot tallant allò groc. Reserveu una mica de llet freda i desfeu allí el midó en flor. Poseu la resta de la llet en un ansat al foc amb la pell de la llimona i la canyella en rama; deixeu-la fins que comenci a bullir, i després traieu-la.
• En un altre cassó, barregeu els dos rovells d'ou amb el sucre; treballeu-ho fins que formin una massa suau i flonja. Aboqueu a sobre d'aquesta preparació la llet, tot removent amb un batedor de mà; afegiu-hi el midó passat per un colador fi. Poseu el cassó al foc, removent sense parar fins que s'espesseeixi, però procurant que no comenci a bullir. Quan s'hagi espesseït retireu-ho del foc i remeneu encara uns moments amb el batedor, per tal d'evitar que es pugui tallar.
• Aboqueu-ho en una plàtera de servir o en els plats individuals.
• Deixeu que es refredi a temperatura ambient. Quan sigui totalment freda i l'aneu a servir, empolvoreu-la amb el sucre i cremeu-la amb la pala adient, la qual haureu posat al foc fins que hagi quedat roent; d'aquesta manera es formarà una fina capa de caramel

Bon profit!!

El Calçot

Els calçots són una varietat de cebes tendres poc bulboses i més suaus, que es fan grillar calçant-les a mida que creixen. Sobre l'origen del calçot hi ha diverses versions però la més coneguda és la que atribueix a en Xat de Benaiges, un camperol que va viure a Valls a finals del segle XIX, la invenció d'aquest cultiu. En Xat de Benaiges va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir casualment un plat que a principis del segle XX ja havia esdevingut habitual en moltes llars de Valls.
De llavors ençà el consum dels calçots o calçotada ha esdevingut una festa gastronòmica coneguda arreu, especialment a Catalunya. Els calçots es consumeixen habitualment durant els mesos de gener, febrer i març, es couen amb llenya provinent de sarments o rodals de vinya i es consumeixen acompanyats d'una salsa típica, l' anomenada salvitxada, o bé amb romesco. No fou fins mitjans del segle passat que el calçot va donar-se a conèixer fora de l'Alt Camp, especialment per la divulgació feta per la colla artística i humorística l'Olla. La festa del calçot de Valls, que se celebra el darrer diumenge del mes de gener, va complir 100 anys l'any 1996. Els calçots de Valls estan registrats com una Indicació Geogràfica Protegida de la Unió Europea.

Propietats alimentàries

La ceba en general és una planta amb contingut de vitamines i minerals molt ampli. Se li atribueixen propietats tonificants, diürètiques, digestives . En el cas del calçot s'ha comprovat que té un contingut interessant en compostos anticancerígens.
El diàmetre del calçot pot arribar a fer entre 1,7 i 2,5 centímetres i la cama blanca entre 15 i 25 centímetres.
-Els calçots es poden fer a la brasa , al forn ,o arrebossats .
Calçots arrebossats: Netegeu bé els calçots traient la primera capa de pell, talleu la fulla i l'arrel.Poseu l'oli en una paella ben calent i arrebosseu els calçots després de passar-los per l'ou batut i la farina. Per a fer aquests calçots cal que siguin més prims que per calçotada, doncs així queden més cruixents i cuits.
*Per a servir-los es poden acompanyar de la mateixa salsa de la calçotada o d'una vinagreta.

L´ARRÒS
Es coneix per arròs els grans madurs procedents de les varietats del cereal Oryza sativa L, de la família de les gramínies. L’arròs és una planta originària del sud-est d’Àsia que fou introduïda a la península Ibèrica pels àrabs durant l’edat mitjana. Des de llavors el seu conreu ha assolit gran importància al nostre país.

Classes d’arròs
L’arròs es classifica: segons el tractament, la llargada i la qualitat comercial.
Segons el tractament ens trobem diferents tipus:

• Arròs esquellat o cargo, també conegut  per arròs integral. És l’arrós en què els grans han estat desproveïts de la pellofa però encara conserven la capa externa i per aquesta raó tė el color fosc. Ric en vitamines i minerals i aporta molta fibra.

• Arròs blanc. És l’arròs dels grans dels quals han estat desproveïts totalment la seva capa externa, mitjançant un procés de poliment. És l’arròs de consum més corrent.

• Arròs vaporitzat. Anomenat també de vegades arròs mig cuit. És l’arròs que ha estat sotmès a un tractament amb aigua i vapor i posterior assecament .Part de les vitamines i minerals del gra passen a l’interior. Aquest arròs facilita la cocció i fa que els grans quedin més solts. El seu color és groguenc.

• Arròs tractat. Són arrossos que s’obtenen sotmetent l’arròs blanc a processos especials d’elaboració. L’arròs setinat, l’arròs matisat i l’arròs enriquit.

Segons el tamany del gra trobem diferents varietats com el gra llarg basmati,el gra mitjà arborio, el gra curt bomba.
 
Valor nutritiu de l’arròs
L’arròs constitueix un aliment bàsicament energètic ja que el seu component principal i més important són els hidrats de carboni (midó). Aporta també una proporció important de proteïnes vegetals i el seu contingut en matèria grassa és insignificant.

Recepta d’arròs amb llet:

Ingredients.  
   1l. de llet, 225gr.d´arròs blanc, 5 cullerades de sucre, 1 llimona, canyella en pols i     
    canyella en branca .

1. Bulliu l'arròs amb una mica d'aigua durant 2 o 3 minuts. Seguidament, retireu-lo del
    foc i escorreu-lo.
2. A continuació, poseu la llet en un cassó i, quan bulli, afegiu-hi l'arròs, el sucre,
    la pell de mitja llimona i la canyella en branca.
3. Quan l'arròs estigui cuit, traieu-lo del foc i col·loqueu-lo en el recipient on l'aneu a servir. Tireu un pessic de canyella en pols per sobre de l'arròs. I bon profit !

Tortell de Reis
Quan arribem a la recta final de les festes de Nadal. Pel camí ens hem atipat d’escudella, canelons, galls d’indi, torrons i altres tiberis suculents. Però encara falta tastar un dels dolços estrelles d’aquesta època: el tortell de Reis. Es tracta d’un rosco dolç que es menja, justament, el dia dels Reis Mags, és a dir, el 6 de gener, i que porta dues sorpreses al seu interior. Una és una sorpresa bona: una figureta que en els tortells de pastisseria té forma de rei, però que a casa pot ser qualsevol altra cosa. I l’altra, és una fava. A qui li toca la figureta, és coronat rei, amb la corona de cartró que porta el tortell. A qui li toca la fava... ai! Que li toca rascar-se la butxaca i pagar el rosco!! Tot seguit us  expliquem com fer el tortell de Reis casolà, així que tan si us toca la fava, com si us toca la figureta, sereu coronats els reis de la cuina sense haver pagat res!

La tardor catalana no seria el que és sense la celebració de la castanyada. I què és el que es necessita per celebrar una castanyada com cal? Exactament! CASTANYES, però també MONIATOS i PANELLETS

A continuacó us posem la recepta dels panellets per fer a casa.

Ingredients per a 8 o 10 persones:

• Per a la massa:
• 500 g. d'ametlles mòltes
• 500 g. de sucre
• 150 g. de patates
• 1 llimona (només volem raspadures de la pela)
• Com a guarnicions:
• 100 g. de pinyons
• 100 g. d'ametlles crues picades
• 100 g. de coco ratllat
• 25 g de cacau en pols
• 2 ous
• fècula

1. Bulliu les patates amb la pela, xafeu-les amb una forquilla i deixeu-les refredar.
2. Mescleu-les amb les ametlles mòltes, afegiu-hi el sucre en petites quantitats i remeneu la massa amb una espàtula de fusta. Raspeu la pela de la llimona (però abans l’heu de rentar) i afegiu-l’hi; treballeu la massa lleugerament amb les mans.
3. Dividiu la massa en parts, segons les classes de panellets que vulgueu fer.
4. Els de Pinyons: formeu boletes, passeu-les per la fècula, la clara d'ou batuda i pels pinyons, pinteu la superfície amb rovell d'ou, amb un pinzell nou.
5. Els d’Ametlla: formeu tires i després mitges llunes, passeu-les per la fècula í per la clara d'ou, cobriu-les amb les ametlles picades i pinteu-les amb ou.
6. Els de Coco: Mescleu la massa amb la meitat del coco, formeu piràmides, passeu-les pel coco ratllat i pinteu només la punta amb l'ou.
7. Els de Xocolata: Mescleu la pasta amb 25 grams de cacau en pols, formeu boletes i passeu-les per la clara i pel sucre.
8. Pre-escalfeu el forn a 220ºC. Unteu les safates del forn amb margarina i poseu-hi els panellets.
9. Introduïu les safates al forn i deixeu coure de 10 a 12 minuts. Es poden menjar una vegada siguin freds.

BON PROFIT!

L’AMETLLA
         L'ametller (Prunus amygdalus) és un arbre de dimensions variables que s’adapta molt bé al clima mediterrani. El fruit, l'ametlla, és una drupa dehiscent de 10-15 g, formada per diverses parts:
• Mesocarpi o clovella blana. Es la part més externa de l’ametlla que s’obri quan el fruit és madur i passa de verd a marró.
• Endocarpi o clovella dura que es troba davall de l'anterior i que conté en el seu interior la llavor.
• Llavor. Es la part comestible de l’ametlla. És blanca i molt gustosa i està recoberta pel tegument o pell fina, de color marró, més o menys clar.
L’origen de l’ametlla és incert, però és una opinió molt generalitzada que l'ametller fou primerament cultivat a les regions muntanyoses de l'Àsia Central i a algunes de l'Àsia Occidental. El cultiu a la Mediterrània és també força antic.

Composició i valor nutritiu: El baix contingut d'aigua determina una concentració extraordinària de les fracciones nutritives i, si es té en compte que més de la meitat de l'ametlla són lípids, és obvi que el seu valor energètic és molt elevat, de l'ordre de 550 kcal/100 g. Al mateix temps, les aportacions proteiques són molt altes (20%), del mateix ordre que la carn o el peix. Les proteïnes són de bona qualitat i d'alt valor biològic. 

RECEPTA: Carquinyolis

 Ingredients:

• 100 g. d'ametlles crues
• 2 ous
• 1 llimona
• 100 g. de sucre
• 175 g. de farina
• 1 culleradeta de llevat en pols
• 1/2 culleradeta de canyella en pols
• unes gotes d’anís

1. Formeu un volcà amb la farina i el llevat sobre el marbre; en el centre poseu-hi un ou, el sucre, la raspa dura de llimona i la canyella; treballeu-ho una mica i després afegiu-hi les ametlles crues senceres; aromatitzeu la massa amb anís.
2. Barregeu-ho tot, amassant fins al punt de poder formar unes barretes d'uns tres centímetres d'amplada per la meitat d'alçada. Pinteu les barretes amb rovell d'ou barrejat amb unes gotes d'aigua.
3. Escalfeu el forn prèviament i, damunt d'una safata untada perquè no s'enganxin, introduïu les barretes; deixeu-les coure fins que siguin daurades, amb el forn a temperatura suau.
4. Quan estiguin cuites, talleu-les diagonalment mentre siguin toves, perquè si es tallen fredes i seques es trencaran.
5. Torneu a col·locar-les en la mateixa safata, fins que s'assequin i quedin daurades a dintre el forn.

BON PROFIT!