Home Page

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Javi, Jan S., Guillem, Arnau, Didac, Marc, Carlota, Mario, Jan B., Guillem (Willy), Xavi, Benjamin (Benja) i Gerard (entrenador)

Darrer partit de la primera volta, com els anteriors ja sabíem que no seria fàcil, i malgrat la derrota (41-51), podem dir que tenim un gran equip, quin partit més complert!. Per fi els treballs dels entrenaments s’han vist reflectits a la pista, gran defensa de l’Arnau i el Mario, no atacant la pilota, baixant el centre de gravetat, obrint les mans semblaven autèntics professionals, en Javi, en Dídac i en Jan B, agafant rebots, el Guillem i en Marc marcant l’un sota la cistella i l’altre al seu jugador, el Benja en Willy i la Mireia progressant de mica en mica, i com sempre (com no) la gran actitud del Xavier, com corre! L’atac ja va ser una altra cosa, el Dídac va ser el millor sense cap mena de dubte, entrava fins la cuina tants cops com volia, però aquest any sembla que ha oblidat tirar tirs lliures, l’Arnau superava per velocitat a tothom que el marcava, llàstima que un cop superat el primer no era capaç de veure ràpidament quin era el seu company desmarcat quan li sortien marcar el segon i tercer defensor, (ja ho millorarem), la resta van posar tots el seu gra de sorra. I arribats a aquest punt farem una menció d’honor pel Mario, primer perquè la seva millora està sent increïble, la seva actitud més acceptable i si a més li sumes el seu bàsquet des de lluny 1 segons abans que acabés el quart quart, fan del Mario un jugador de futur.
Fins ara no he parlat d’una altra cosa que no fos el meu equip, contenint una mica la meva “ràbia”, però... Ara toca parlar de l’equip contrari, bé doncs primer felicitar-los per la victòria, tenen jugadors que la remenen bé, el seu atac és maco, però la defensa en el temps que fa que veig partits de nens i nenes mai no havia vist cap equip tan “marrano” com aquest, amb 12 jugadors a la banqueta van aconseguir que no els hi fessin fora cap, però els colzes cops de mans, empentes van ser el pa de cada jugada, l’àrbitre malgrat xiular molt (i bé), se’n va oblidar unes quantes per xiular, si aquesta categoria tingués la regla de tirs lliures per número de personals, haguéssim tirat tirs durant tot el partit, també vaig veure dues coses que no em van agradar gens de l’equip contrari, colzes per protegir rebot, i bloquejos, aquestes coses no s’ensenyen a nens de 9 anys, tots els experts incideixen que cada cosa té un moment d’aprenentatge i els bloquejos no s’ensenyen fins ben bé infantils (en el millor dels casos), i els colzes s’aprenen amb el temps quan els nens van deixant de ser nens i passen a ser adolescents. Així doncs felicitats als nanos del Santa Dorotea, però caldria que canviessin la forma d’aprendre a jugar a bàsquet.
Bé i fins aquí aquesta crònica, i dormiré molt tranquil i feliç doncs tenim un equip gran molt gran. Felicitats “Red Power”.

QUIN PARTIT!!!! No va ser el d’aquest dimarts un partit de qualitat però l’emoció es va apoderar del marcador des del principi fins al final... Per primer cop els nostres “red power” van haver de jugar una pròrroga, cosa tan estranya que fins i tot el tutor de joc (àrbitre) va haver de consultar el reglament. Com sempre fluixos en defensa, però en atac, malgrat fallar molt, al final vam fer un gran marcador, 64 punts!!!, i què poguem dir no va destacar ningú especialment, doncs qui no té un nap té un col (he he he ), però aquest cop en Mario em va deixar sorprès molt gratament, està assimilant amb una gran rapidesa el que aprèn als entrenaments, llevat de moments puntuals on perdia el seu jugador, va fer una gran defensa atacant la pilota o deixant espai segons fes falta. Vull destacar també que per fi alguns dels jugadors van atacar pilota en defensa quan l’atacant deixava de botar.
Ara sembla que comencem a assumir què és defensar i més o menys tothom corria, ara cal que aprenguem una cosa que fèiem molt bé la temporada passada... Paro miro i decideixo passada o bot. En aquests moments ni parem, ni mirem i sempre botem, i quan passem ho fem tant forçats que sovint perdem la pilota. Mica en mica sembla que anem omplint la pica.

Ep si heu arribat fins aquí estaré més que satisfet... Doncs no he dit el resultat, no? Ampa Projecte 62 CEIP Ramon Llull 64... sí sí aquest partit l’hem guanyat. Encara estic nerviós.

Bé ara fins després de setmana santa res de res, així que bones vacances i molt bàsquet!!!!!

Segon partit de la segona fase, i ... nova derrota, en atac com sempre 49 punts, i en defensa com sempre també 62, malgrat que portem dues setmanes treballant la defensa, sembla que no acaben d’entendre quan s’han de fer les coses, però si hi ha actitud tot és perdonable. El problema doncs és, potser, això, la manca d’actitud per part d’alguns dels nostres jugadors. Cal canviar la mentalitat, “AIXÒ ÉS BÀSQUET”, tothom ha de corre per atacar i defensar, però sembla que no s’entén. Al final del partit la en Gerard va agafar a tots els nens i nena, i els hi va explicar que no podien seguir entrenant com ho feien, evidentment el bàsquet és una activitat extra-escolar esportiva de lleure, i cal valorar fins a quin punt s’ho han de prendre en serio, però el que si que han de fer els nens i nena és respectar i fer cas del que diu el Gerard, i segons sembla ser, això no passa.
El pitjor de tot és que tenim equip per haver guanyat els dos partits. Bé i aquest cop no m’allargo més estic decebut, només destacar una cosa i explicar una norma del bàsquet. En Gerard al final va lloar el partit del Xavi (és veritat va fer un gran partit), i al mateix sac va posar al Dídac, Jan Barderi i Arnau. En Xavier va aportar actitud i punts (per fi es va destapar), en Dídac punts i rebots, en Jan taps i rebots, i l’Arnau punts i defensa lluny de la cistella. I ara la norma, per qui és la pilota en una lluita?
12. SALTS ENTRE DOS
Tots els quarts i períodes extres s'inicien amb un salt entre dos. En totes les situacions de pilota retinguda (lluita) el T.J. donarà la pilota a l'equip que defensava en el moment de la lluita.
Si es produeix una lluita quan cap equip té el control de la pilota, com per exemple en situacions de rebot després d'un tir a cistella, es farà un salt entre dos entre els jugadors que han fet la lluita per la pilota. En el cas que d'un mateix equip lluitessin dos jugadors contra un de l'altre equip el T.J. faria saltar als jugadors d'una alçada més semblant

Bé doncs la setmana que ve no juguem dissabte i farem dimarts dia 11 a les 18h30.

Primer partit de la segona fase, i per fi hem vist bàsquet de qualitat... Quin partit!!! Malgrat haver perdut, els nostres jugadors i la nostra jugadora han fet un partit a un gran nivell. Com sempre, i sento molt ser tant repetitiu, la defensa ha fet aigües i les dimensions del camp (més grans del normal), no ens han ajudat gaire. En atac com sempre els 43 punts que normalment anotem quan l’equip contrari és bo. Davant nostre el campió del cebs (consell escolar del Barcelonès sud), dels 10 partits que van jugar a la primer fase no en van perdre cap. Cal que ens posem les piles i no fallem més els passes fàcils i les sacades de banda, vam perdre moltes pilotes tontament que van suposar molts punts per l’equip contrari. Al final Escola Canigó de L’Hospitalet 61 Ceip Ramon Llull 43.
Vull destacar el gran bàsquet que va fer el nostre 5, l’Arnau, finta al lateral esquerra de la cistella i paral·lel a la línia de fons i quan està fent l’entrada i veient que es passa de llarg la cistella fa un bàsquet a dues mans a cistella passada, espectacular... Puc assegurar-vos que no va ser una casualitat, aquesta és una jugada assajada i practicada un munt de cops, però que difícilment es dóna l’oportunitat de fer en un partit. I si no us creieu pregunteu-li a l’Àlex (el coordinador de l’Aesc) quin bàsquet va fer al darrer partit que va jugar amb els pre-infantils (1er d’eso).
De l’arbitratge millor no parlar.
Al final regust agre dolç, gran partit que no va ser acompanyat pel marcador. Felicitem des d’aquí als jugadors i jugadora dels dos equips.

Bé doncs la setmana que ve descans i la propera a casa 29 de febrer de 2008, us hi esperem.

Darrer partit de la primera fase, si no passa cap cosa rara els nostres nens i nenes hauran quedat segons de grup empatats amb la Salle Bonanova. Però anem al partit, el millor de tot ha estat el tutor de joc, de moment tenim sort i si fins ara ja havia parlat d’ells sempre (o gairebé sempre en positiu), aquest cop s’ha superat, carinyós, atent, respectuós i sempre explicant tot el que xiulava. Pel que fa als nostres nens i nenes, avui l’entrenador ha descartat a la Carlota, però no sabem perquè el Guillem no ha vingut així que erem 10 nens i 1 nena. Ha estat un partit que ha servit per desfogar els més petits de l’equip, els més veterans sempre els buscaven, així que s’han inflat a tirar i a encistellar. Gran joc en equip, i gran joc col·lectiu.
El marcador l’han tancat al tercer quart, i per destacar alguna cosa individual, destacarem una cistella des de moooolt lluny del Marc Viñals, que tot sigui dit de passada, ell tampoc s’ho creu.

Ara només cal esperar a la segona fase, segur que no guanyarem tants partits però i lo bé que ens ho passem?

7- Desprės de cinc setmanes d'aturada tornen a jugar i a guanyar!: Ramon Llull 57 Escoles Pies 26

Ja ni recordava quan va ser el darrer partit, quants dies!!!, recordaran com es juga?, entre les vacances de Nadal, la jornada de descans i tot plegat ja feia un mes que no podíem gaudir del “red power”. I avui era el gran dia, últim partit de la primera fase a casa, els nens i les nenes amb els nervis del debutant, han fet un partit desigual on com sempre ha destacat per sobre de totes les coses el joc en equip, caram !!! i quin equip. Rebots, contraatacs, assistències i bàsquet de qualitat en algunes fases del partit. Cal però com ja he comentat altres cops apretar en defensa, en alguns moments del patir ens adormim i això fa que jo pateixi molt.. Som-hi nois i noies, el proper partit segur que surt millor.

Aquesta setmana es va quedar sense jugar per malaltia, en Mario i la Carlota, segur que pel proper partir jugaran amb més força.

El marcador va quedar tancat al final del sisè quart i quan faltava molt poc per acabar.

Bé doncs fins la setmana que ve que juguem el darrer partit de la primera fase.

Darrer partit de l’any. L’equip contrari es presenta amb pocs efectius però amb moltes ganes; per part de la nostra plantilla, al complert així que un ha de quedar fora, aquest cop li toca a l’Arnau. El partit transcorre en la màxima esportivitat i sense res per destacar. El nostre pre-benjamí Xavier va fer el seu primer bàsquet de la temporada, que va ser molt celebrat. Ara només falten per encistellar la Carlota i la Mireia.

Com gairebé sempre la defensa va ser el més fluix de l’equip, però com que en atac anem bastant bé no es va reflectir gaire en el marcador.

El marcador va quedar tancat en el quart quart. Felicitar com sempre la gran feina dels nens i nenes, i del nostre entrenador que va donar joc a tothom, davant d’un partit que no es presentava gaire difícil.

I sense res més a dir ens acomiadem fins l’any que ve. Bon Nadal i Bon Any Nou.

Primera derrota, que hi farem, no sempre es pot guanyar, o si?. Ara som segons per haver perdut el basquetaverage.

Quin fred!!!!!!!, hauria d’estar prohibit jugar amb aquest fred, feia temps que no tremolava tant, però anem per feina, quin partit, per oblidar, els nostres nois i noies, sembla que s’hagin oblidat de defensar, en atac com sempre, sobre els quaranta punts. Però la defensa va ser d’allò més patètica, pocs rebots i l’equip contrari tenia no una sinó tantes oportunitats com volia per encistellar.

Primer i segon quart per oblidar, com gaire bé sempre, el tercer i quart va estar una mica millor, fins i tot semblava que la cosa es podia remuntar, us diré que al final del segon quart érem a dues cistelles de tancar marcador, però al final no va poder ser. Masses coses en contra. El fred, l’actitud defensiva, el camp (que feia pena, amb pendent una cistella més alta que l’altra, i amb esquerdes on botar la pilota era d’allò més difícil, per no parlar que la distància entre la línia de banda i la tanca o paret era de 40 cm). Al final primera derrota de la temporada, però lo important lo vertaderament important és que els nens i les nenes s’ho van passar bé, que és el que importa.

Fer un esment al tutor de joc, ni era tutor, i només deixava jugar als altres, qui va veure el partit ja m’enten.

Un hooligan del bàsquet

By Campiki

4- Els benjamins de bàsquet segueixen forts: Ramon Llull 30 Ceip Antoni Balmanya 0

Quart partit de la temporada i darrer de la primera volta, en aquest partit els nostres jugadors (aquest cop no hi era la jugadora, que tenia compromisos socials), han recuperat el joc en equip, novament la consigna era jugar sense botar la pilota i així ho han fet fins que la pluja ha impedit acabar el partit amb normalitat, només dos quarts i una mica del tercer, han estat el que han pogut jugar. El nostre entrenador, l’entrenadora de l’equip contrari i el tutor de joc, han acordat no acabar el temps que faltava. Comentar que dels onze jugadors i una jugadora de l’equip, aquest partit només hi havia deu nois. Però aquesta setmana ha hi hagut moviment, la Mireia que al principi de temporada va decidir no jugar, ens enyorava tant que ha tornat, segurament pel proper partit ja tindrà la fitxa llesta per jugar, ara el problema el tindrà en Gerard, doncs té tretze fitxes i només pot convocar dotze jugadors o jugadores.
Ja per acabar i no fer-me gaire pesat, voldria felicitat al tutor de joc, un altre cop ens ha tocat un tutor que feia molt bé la seva feina, explicar als nens tot el que xiulava. Gràcies a tothom i fins la setmana que ve. Recordeu juguem contra el C.E. La
Salle Bosanova.
Un hooligan del bàsquet.
By Campiki

3- Desprės de dues setmanes sense jugar, els benjamins de bàsquet tornen a guanyar!: Escoles Pies 26 Ramon Llull 47

Dissabte matí, temperatura molt i molt baixa, arribem al camp i ja estem tots cansats, hem hagut de pujar 5 o 6 pisos. Els pares i mares tots amb cara de fred i son, els nens encara que aparentment desperts a l’hora de la veritat estaven al primer somni. Igual que l’any passat els partits de dissabte no se’ns donen bé. No sé si és la manca de costum (per l’hora), no sé si és que prefereixen estar a casa jugant o mirant la “tele”, la cosa és que no comencen a jugar una mica fins al darrer quart. El partit comença amb una taula igual de dormida que els nostres jugadors i jugadora, ells no encistellen gaire i la taula quan ho fan no ho apunta. Total un desgavell.
De res serveixen els crits del Gerard, els nens no entren en calor, final del quart quart i el marcador molt ajustat. Es tanta la “pàjara” que porten els nens que fins i tot s’han fet una bàsquet a la nostra cistella. A partir d’aquest punt les coses canvien, parcial de 20-0 i partit al sac. Però Déu meu!!!! Poca cosa a destacar. Tres taps del Barderi, quatre o cinc contraatacs de l’Arnau, un parell de bones aproximacions a la cistella del Dídac, i poca cosa més. Destacar però el gran esforç dels nostres pre-benjamins només els hi falta encistellar, corren, salten, defensen i boten (uns millor i els altres encara més).
Al final partit sense gaire història, salvat per la més gran qualitat dels “red power”. Lo millor del partit el Tutor de Joc, per fi un tutor que explica els nens què els hi xiula i perquè.
Un hooligan del bàsquet.
By Campiki

2- Clara victòria dels benjamins de bàsquet en el partit del 26 d'Octubre: C.E.Montseny 2 Ramon Llull 32

Segon partit de la temporada, avui tots els jugadors i la jugadora estaven llestos, en Guillem i el Mario ja estan recuperats de les seves lesions. Arribem a l’escola de l’equip contrari, i tots quedem amb un pam de nas. Camp cobert i amb tatami!!!!! Tot molt maco, aquesta escola no és pública, però també la paguem nosaltres.
Del partit no hi ha gaire cosa a dir, abans d’acabar el segon quart, el marcador ja estava tancat, comentar que el Willy ,el Benjamín i el Mario van fer els seus primers bàsquets en un partit oficial. La resta sense gaire història l’àrbitre ho xiulava tot i ha fet que el partit sigui llarg i pesat. L’equip contrari en cap moment ha perdut la il·lusió de jugar i això és d’agrair. Vist el que hi havia el nostre entrenador (Gerard), ha dit els nens que no botessin la pilota, només passes i més passes, i els nostres Aixa ho han fet.
Com en el primer partit, cistelles de qualitat i per sobre de tot joc en equip.
Un hooligan del bàsquet.
By Campiki

1- Els benjamins de bàsquet comencen forts i guanyen el primer partit celebrat el passat 19 d'Octubre (Ramon Llull 58 Salle Bonanova 47)

Hi ha cops que els sentits ens juguen males passades, tot semblava pujada però al final ha estat una lleugera i molt suau baixada la que ha portat al nostre equip a la primera victòria de la temporada. M’explicaré.
Dos dels nostres jugadors i una jugadora ens han deixat aquest any, a això sumem les baixes del Guillem F. i del Mario, si afegim que tres dels jugadors i una jugadora són pre-benjamins, la cosa semblava força costeruda, però per acabar d’arreglar-ho quan hem arribat al camp (avui feia molta patxoca), el nen em diu, “papa són del campus!”, fins a 5 dels integrants de l’altre equip havien participat amb dos dels nostres nens al campus d’estiu de bàsquet de la federació catalana.
El partit ha començat, i després de dos quarts i mig una mica dubtosos, les coses han canviat. Els pre-benjamins actuant com vertaders veterans i els benjamins fent les delícies dels pares i mares, que embadalits veien com un darrera l’altre els bàsquets anaven caient. I malgrat que lo important no és el resultat, quan aquest acompanya gaudeixes una mica més.
Felicitats a tots i gràcies per haver-nos fet passar una tarda de bàsquet de tant bon nivell.
Ara el camí sembla una mica més pla..
Un hooligan del bàsquet.
By Campiki.