L’acció de l’home sobre el medi natural és molt intensa i això està provocant que per moltes espècies estigui perillant l’ existència.

L’augment incontrolat de l’emissió de gasos per part de les indústries ,l’ ús abusiu del cotxe, la sobrepoblació, la pesca intensiva, els productes químics, la desforestació, l’abocament de petroli al mar…

Tot plegat està canviant el nostre planeta: plantes i animals hauran d’adaptar-se a aquests canvis per sobreviure.

Personalment és un tema que m’interessa i em preocupa, ja que el món dels animals i el medi natural m’ha atret des de petita.

Durant el viatge que vaig fer amb els meus pares a Costa Rica fa dos anys,  vaig tenir l’oportunitat d’observar molts animals que encara viuen en llibertat. Tal i com explicaré en l’apartat Vivències, el fet de veure des de prop com desovava la Tortuga Verda (Olive Ridley) em va impressionar molt. Com que per l’assignatura d’experimentals hem d’elaborar un treball sobre medi ambient i m’interessa saber en quina situació es troba aquest animal, com viu, per què està en perill d’extinció,…he decidit basar el meu treball en aquest tema.

El meu treball conté  un apartat  general: sobre les diferents espècies de tortugues marines, la seva morfologia, migracions, reproducció,  alimentació…. i en un altre apartat en el que parlo de l’acció de l’home sobre aquests animals, quina protecció reben, per què estan en perill d’extinció,….

Per poguer aconseguir informació sobre aquest últim apartat m’he posat en contacte i he visitat el Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM a Premià de Mar). 

Amb aquest treball vull donar a conèixer la situació de la tortuga marina a arreu del món i saber que s’està fent per millorar la supervivència d’aquest animal prehistòric.

Agost del 2001: Sóc a Costa Rica, a la costa del Pacífic, concretament a la petita població marinera de Tamarindo. Ens allotgem en una petita “cabina”. En Saül, el propietari ens passa a buscar a les 7 de la tarda per anar a veure a la platja d ’Ostional, més al sud, la posta d’ous de les tortugues “Olive Ridley”. Amb una furgoneta fem les dues hores de camí. Ens acompanya durant el trajecte la forta i impressionant pluja torrencial, tant típica del clima tropical que té aquest país. Creuem rius i passem per camins en molt mal estat.  M’ adormo, ja és fosc.

Al cap d’una estona em desperten. La furgoneta està aturada, llampega i trona, encara plou. No sabem si baixar o esperar que es calmi el temps . Al cap de cinc minuts la pluja continua. En Saül ens diu que ha parlat amb els guardes de la platja i que li han dit que ja hi ha tortugues verdes. Caminem cap a la vora del mar. Hem de creuar un riu que hi desemboca. Ens descalcem, l’aigua és gelada!. Un llamp il·lumina la costa: el mar, la sorra i el més sorprenent de tot, les magnífiques tortugues marines ,sortint de l’aigua i avançant lentament per la sorra.

Sota la pluja ens hi acostem. En Saül ens diu que podem seguir tot el procés de la posta d’ous (des de que la tortuga surt del mar fins que hi torna una hora després). Així que anem cap a una tortuga que ja ha fet els primers passos fora de l’aigua. No n’hi ha gaires (unes 70), ja que fa dies que n’han anat arribant. En Saül ens explica que poden arribar a haver-n’hi tantes que entren als jardins de la gent que viu prop de la platja. Estem sols, no hi ha ningú més. L’animal puja a poc a poc. Uns quaranta metres més enllà es para i gira sobre si mateixa deixant a la sorra un cercle. Després comença a cavar amb les potes del darrere i fa un forat cilíndric d’uns 80 cm. de profunditat. És com si utilitzes pales. En Saül, amb molta cura treu un parell de grapats de sorra de la part del darrere de la closca, perquè així puguem veure millor com cauen els ous. Ens explica que aquesta tortuga fa uns 75 cm. de llargada i que pesa uns 45-50kg. Pondrà de 120 a 150 ous. Ens meravellem al veure com comencen a caure. Semblen llefiscosos, tous i brillants. La tortuga està quieta. Portem uns tres quarts d’hora a la platja. Encara no ha parat de ploure. Al cap d’uns quinze minuts va tapant el forat amb les potes del darrere i amb el seu propi pes el camufla perquè cap depredador el localitzi i li remeni els ous. Li toquem la closca, és un animal preciós.

Retorna cap al mar. Tot el procés ha durat una hora.

No hem pogut fer fotos ja que amb el flash s’espanten i se’n tornen cap al mar sense desovar. Ha estat una experiència que recordaré sempre.