Llegir i descobrir

L'alegria que passa

Santiago Rusiñol Prats

  • 7. Al llarg de l'obra podem trobar uns quants vulgarismes fonètics i castellanismes (alguns d'ells encara presents en algunes zones del domini lingüístic).
    Classifica els següents mots segons si són d'un tipus o de l'altre.
gènit iglésia
menos modo
sossego ditxosa
istiu riendes
retrato plàtanos
aixís cocodrilo
enterro allavores
tonto papadineru
recreiu anell

 

 

  • 8. Escriu la forma correcta dels mots següents:
arcalde menos
pilans alfombreta
istiu ratet
dugues grupos
riendes iglésia
pendre apoia

 

  • 9. Enric Morera, compositor de la música de l'obra, va ser un prestigiós músic de l'època. Quines d'aquestes obres són composicions seves?
Sí      No

    Baixant de la Font del gat

    L'emigrant

    La sardana de les monges

    El Canigó

    L'Empordà

    L'estaca

    Paraules d'amor

    La Santa Espina

 

  • 10. Completa els espais en blanc amb els mots següents:
    art - artista - circ - condemna - enfrontament - eternament - faràndula
    gent - marginació - materialista - poble - Poesia - Prosa - societat

L'alegria que passa planteja l' de l' representat simbòlicament per la , amb la , representada per la del poble. L'arribada al d'un (Poesia) desencadenarà un enfrontament entre tots dos mons. El desenllaç final ens mostra les postures irreconciliables de la i la , la de l'artista per part de la societat i la del clown als habitants del poble a viure en la Prosa sense poder gaudir de la bellesa de l' en si mateix.

 

  • 11. El llenguatge utilitzat per Rusiñol a l'obra presenta dos registres: el col·loquial, el del món de la Prosa, i el més elaborat, el dels personatges del món de la Poesia. Aquest últim presenta diferents figures retòriques. Identifica-les.
La miro com si fos una falcia que passa i que no sé què assenyala (Escena V)
Guiant el carro, en Cop-de-puny, l'Hèrcul de la companyia. (Escena V)
Vinguin, companys, a sentir-la, que és l'aucell que alegra la nostra gàbia. (Escena V)
Apa, noi, un salt mortal i a la vida. (Escena VI)
No és un cadàver vivent. (Escena VII)
Ja veuen que ni el jeure, posició que malmet tantes famílies, li fa perdre la força de la persona. Si algú dels presents desitja que amb aquesta posició el reboti a l'alçada de dos pisos i el deixi penjat dalt de l'arbre com una òliba, que s'acosti. (Escena IX)
I que trista és l'alegria per als que passen i els que es queden. (Escena IX)

 

 

  • 12. El nom Tòfol és un hipocorístic. En català, a diferència del castellà mantenen la vocal tònica de l'antropònim del qual procedeixen. Així, de Joaquim tenim Quim i de Concepció tenim Ció.
    Emparella els següents hipocorístics amb el seu antropònim corresponent.

A. Cesc

B. Vador

C. Mei

D. Bet

E. Biel

F. Jan

G. Nasi

H. Tina

I. Tòfol

J. Quel

1. Cristina

2. Remei

3. Joan

4. Cristòfol

5. Ignasi

6. Salvador

7. Elisabet

8. Miquel

9. Francesc

10. Gabriel

 

A   B   C   D   E   F  G  H  I  J