Entre el 1828 i el 1829, l'exprefecte de policia de París Eugène-François Vidocq publicava les seves memòries professionals. Va ser un èxit de vendes i l'antecedent del gènere que, encara no dues dècades després, fundaria Edgar Allan Poe. Les seves novel·les protagonitzades pel detectiu Auguste Dupin constituïren les bases del gènere detectivesc: Els crims del carrer de la Morgue (1841), L'assassinat de Marie Roget (1842) i La lletra robada (1842-43).
Tot i això, seria Arthur Conan Doyle (1859-1930), amb les novel·les protagonitzades per Sherlock Holmes, qui populitzaria un gènere que encara avui es conrea per un gran nombre d'escriptors i escriptores. La prova del seu èxit és que Agatha Christie (1890-1976) es va convertir en l'escriptora britànica més traduïda.
Als Països Catalans, el gènere es va introduir a partir de 1908 en forma de traducció: els primers autors foren, precisament, Arthur Conan Doyle, Edgar Allan Poe i Agatha Christie. Però també hi ha hagut –i hi ha- molts escriptors i escriptores que han escrit novel·les de detectius en català: Albert Llanas, Mercè Rodoreda, Manuel de Pedrolo, Jaume Fuster, Isabel-Clara Simó o Andreu Martín en són, només, alguns exemples.
Aparelleu cada autor o autora amb la seva obra cercant la informació a internet.
Al setembre de 1928, S.S. Van Dine publicava, a la revista The American Magazine, l'article Les vint regles per al crim perfecte. No era pas una llista de consells per cometre assassinats, sinó un reglament per als autors i autores que conreaven aquest gènere. La majoria d'aquestes regles continuen vigents actualment.
A partir de les novel·les o pel·lícules de detectius que coneixeu, completeu-ne aquesta tria: