La narració es mou entre les característiques de la crònica periodística
i les reflexions, pròpies de la novel·la de formació.
Explicar és explicar-se,narrar el passat significa triar els fets i ordenar-los. Ambdues activitats suposen haver fet una valoració, haver-hi
pensat. Viure, aprendre,
extreure conclusions que ens
dotin d’una filosofia de vida, sovint
expressada en sentències com ara les que enlluernaven els nebots
de l’oncle Tomàs:
Són lliçons de vida que defineixen maneres de ser i anar pel món, en definitiva, les línies que marcaran l’edat adulta.