Ramona, adéu

Montserrat Roig

Inici  |  Abans de llegir  |  Comprensió  |  Després de llegir

Qui l'ha escrit?

"Parlar de la Montserrat com a escriptora no sóc jo qui ho pot fer; parlar com a germana per a mi és una mica difícil. [...] Vosaltres la recordareu per la seva escriptura, per les seves novel·les, articles. Jo la recordo com a ésser humà. Tenia molt de caràcter i davant d'una injustícia no s'ho pensava ni cinc minuts i era capaç d'engegar-ho tot a rodar per defensar el que ella creia que no era just. Va ser una bona mare, una bona filla, una gran amiga i sobretot una gran lluitadora. Jo era més gran que ella i no recordo ni la seva infantesa. Però la vaig retrobar cap als anys seixanta i ja no la vaig deixar més, fins que ella em va deixar a mi per sempre. Per mi, el seu últim llibre, Digues que m'estimes encara que sigui mentida, és el millor de tots."

Glòria Roig

Montserrat Roig va dir:

"A banda de l'atracció que sento pel món de la ficció, sempre m'he sentit atreta per la història del meu país. El silenci que han fet planar per damunt dels catalans, dels republicans, dels vençuts de la guerra, m'ha semblat, tot sovint, que era un silenci que volien fer planar per damunt dels meus i de mi mateixa."

Pròleg d'Els catalans als camps nazis



"Jo sóc filla d'un moment en què creia que la literatura servia per a alguna cosa; que la vida era un caos i que la literatura l'ordenava.".

"Quan jo vaig començar a escriure, no em plantejava si era home o dona, van ser els altres els qui, a poc a poc, em van anar recordant que jo era una dona."
La seva tasca va estar reconeguda i recompensada amb diversos premis i guardons.

"El treball que has de fer quan escrius és transmetre allò que t'ha emocionat, però amb una fredor total. I per aconseguir-ho calen anys."

Entrevista de Marta Nadal, Serra d'Or, desembre 1989

La novel·la Ramona, adéu, és la primera que va escriure, quan tenia 26 anys. Per a Montserrat Roig, la vida i l'ofici d'escriure sempre van anar plegats. Com ella mateixa va dir: "Si m'obliguessin a posar en unes balances la vida i els llibres, no sé pas què hi pesaria més. [...] La vida i els llibres m'han acompanyat mentre intentava aprendre l'ofici d'escriure."

Entrevista de Josep-Maria Pascual, Cultura, 1991