Llegir i descobrir

K.L.Reich

Joaquim Amat-Piniella

Manuel de Pedrolo

Joaquim Amat-Piniella s'ha convertit, sens dubte, en un dels testimonis més singulars de la lluita a favor de la llibertat a través de la paraula escrita.

Nascut a Manresa, el 22 de novembre de 1913, des de ben jove va dur a terme múltiples activitats culturals, va publicar contes i Fpoemes a les revistes locals i va participar activament en la vida política. El dia de la proclamació de la República, per exemple, es trobava al balcó de l'Ajuntament manresà; més tard es va convertir en secretari de l'alcalde d'aleshores i posteriorment també va intervenir en els Fets d'octubre de 1934, motiu pel qual fou empresonat.
Va combinar els seus ideals i la seva passió per la literatura amb el compromís actiu contra els règims dictatorials, tant al seu país com a nivell europeu.

Després de l'esclat de la Guerra Civil s'allistà voluntàriament a l'Exèrcit Popular i va defensar la República en tot el front mediterrani.

Amb la desfeta de 1939 va exiliar-se a França, va anar a parar a diferents camps de concentració i en el nou conflicte bèl·lic, la II Guerra Mundial, va caure en mans de l'Alemanya nazi. Així, amb l'etiqueta d'"apàtrida indesitjable" i amb el vistiplau del règim franquista –que es va desentendre de la sort de tots els exiliats- el 1941 va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen, on hagué de combatre l'amenaça diària de la mort fins al 6 de maig de 1945, en què el camp fou alliberat per les tropes aliades.

Entre 1945 i 1946, va escriure K.L.Reich amb la intenció de passar comptes escrits a la barbàrie patida durant quatre anys. Però la censura franquista no li va permetre publicar aquest testimoni literari fins al 1963.

23Fragment auca de Joaquim Amat-Piniella










Instal·lat a Barcelona des del 1948 i oblidat gairebé de tothom fins a la seva mort –el 3 d'agost de 1974-, va publicar diverses novel·les, va fundar l'Amical de Mauthausen i col·laborà estretament amb Montserrat Roig per al llibre Els catalans als camps nazis, que està dedicat a la seva memòria i en el qual trobem les següents paraules de l'autora: "He conegut molts exdeportats catalans, hi he vist reaccions i actituds diverses davant de la deportació nazi i les seves romanalles, però foren els ulls terriblement cansats de Joaquim Amat-Piniella allò que més coses em van saber dir del que havia significat l'infern nazi."