"L'Abdallah té promesa, això sí. Ell s'ha de casar amb la Màriam, la filla petita de l'oncle Omar, de París. Mai no l'ha vista més que en fotografia. I només han tingut contacte a través de les cartes que el pare de l'Akram escrivia al seu cunyat parisenc. És la família qui ha beneït el seu futur matrimoni. Només cal que l'Abdallah pugui arribar a París i aconsegueixi legalitzar la seva situació."
"Què ha sentit l'Akram aquesta tarda? Potser una mica de por, però sobretot un enorme desig que cada instant duri eternament o, si tant no és possible, molta, molta estona.
Amb la Nerea al seu costat, l'Akram ha tornat a submergir-se al mar i, sota L'aigua, ha notat més d'una vegada la carícia accidental - potser no - de la noia."
"Just al costat hi ha la finestra de la cambra on dorm l'Akram. No se sent cap soroll i la Nerea ha de controlar-se per no trencar el silenci i cridar l'Akram, per poder-lo veure una vegada més. Li agradaria tant que hi fos encara l'endemà, que no marxés en tot l'estiu. O, senzillament, que no marxés."