A.- L'embolic que es va organitzar al menjador va ser espectacular. Professors de vigilància que anaven amunt i avall esverats, crits dels de primer, desl de segon..., aplaudiments dels de parvulari que mai no havien dinat amb espectacle inclòs.

B.- Em vaig alçar de taula per evitar ser interrogada per la mare. Amb l'excusa que encara tenia uns exercicis de matemàtiques per fer, em vaig tancar a la meva habitació, i estirada al llit, vaig recordar amb tots els detalls cadascuna de les estranyes aventures d'aquell dia tan original.

C.- Em vaig dirigir cap a la cuina on una oloreta de cafè acabat de fer delatava la presència matinera de la mare. - Mare, tinc mal de coll. Em sembla que les angines em volen tornar a fer la guitza.

D.- Al cap de pocs segons, els passos es van detenir davant la porta. Em preguntava com obririen aquells homes, quan el sorollet familiar d'una clau que es posa al pany i gira va respondre la meva pregunta.

E.- Després del pati ens vam dirigir cap a l'aula d'informàtica. En Jordi i jo vam entrar els últims, havíem aprofitat el curt trajecte cap a l'aula per arrodonir els nostres plans.

F.- Era allí, palplantada a la cua de l'autobús, ben distreta amb tos aquests pensaments que ni m'havia adonat d'una cosa meravellosa: el coll no em feia gens de mal. Vaja, que ni me'l sentia! Con si no hi fos! Caram, caram amb les píndoles de la mare.