W. A. Mozart

nglaterra. A Londres van ser escoltats per ses reials majestats que els van omplir de regals. El petit Mozart va compondre sis sonates per a piano que va dedicar a la reina. També va interpretar un concert juntament amb un dels fills de Bach que era professor de música de la reina.

Johann Christian Bach va col·locar el nen a la seva falda davant de l'orgue i entre tots dos van improvisar una sonata, ara tocava un, ara tocava l'altre: l'efecte va ser com si toqués un de sol!

El juliol de 1765 tornen cap al continent, via Dunquerque, Lille, Gante, Rotterdam, l'Haia. A l'Haia es van posar molt malalts, primer Nannerl i després Wolfgang Amadeus. En aquella època els nens petits agafaven moltes malalties i no hi havia tants medicaments com ara. Wolferl gairebé va estar a punt de morir, però se'n va sortir. Per culpa d'aquestes malalties que mai no es va arribar a curar del tot bé, de més gran sempre va tenir una salut molt delicada.

Ja recuperats, segueixen viatge, via Amsterdam, Utrecht, Brussel·les, París. Al juliol segueixen cap a Dijon, Lyon, Ginebra, Lausanne, Berna, Zuric, Ulm, Ausburg, Munic... i, a finals de 1766, Salzburg. El viatge havia durat tres anys i mig.

Un cop instal·lats de nou a Salzburg, visitaven sovint la ciutat de Viena i l'Emperador va encarregar a Mozart (que tenia 12 anys) la composició d'una missa i d'una òpera (que es titularà La finta semplice). Quan en tenia 13 va ser nomenat Mestre de concerts de la Cort del Principat de Salzburg i poc després, acompanyat del seu pare, va començar el segon gran viatge, aquest cop cap a...