| |
... es van posar a xiular i a cridar. Stravinski no es va immutar i va seguir dirigint fins al darrer compàs. En acabar la interpretació, la cridòria entre el públic va ser espectacular: la meitat aplaudien i l'altra meitat cridaven, però ell va seguir impassible saludant els músics i agraint-los l'esforç que havien fet. En molts d'altres concerts, però, Stravinski va viure èxits rotunds, com el dia de l'any 1927 en què va dirigir per primer cop La consagració de la primavera a Barcelona: en acabar la interpretació els aplaudiments no paraven i Stravinski va haver de sortir a saludar un cop i un altre i un altre... fins que al final va sortir amb l'abric posat i va dir: Moltes gràcies, però ara ja sí que me'n vaig!.
La relació de Stravinski amb Catalunya va ser continuada: al llarg de la seva vida, va fer un total de vuit viatges al nostre país. Una de les visites més sonades va ser la que va fer a Barcelona el novembre de l'any 1933: en aquella ocasió va dirigir una obra seva per a piano i orquestra titulada Capriccio, en la qual el seu fill Sulima (que tenia 22 anys) va actuar com a solista per primer cop sota la direcció del seu pare. A partir d'aquell moment, pare i fill van actuar molt sovint plegats arreu del món.
Stravinski va tenir la sort de viure 88 anys. Al llarg d'aquest temps, mentre ell componia la seva música i viatjava amunt i avall dirigint les seves obres, a Catalunya molts músics van fer la seva carrera. Alguns d'ells van arribar a ser molt coneguts -potser no tant com Stravinski-, però la seva música també va viatjar per tot el món.
|
|
