Etapa – Red Flag

Com reaccionaries a aquest comentari “Tia, estàs massa prima, hauries de menjar més” si ve d’un amic/amiga?

Li dius per privat: “Escolta, no m’ha agradat gens el teu comentari, ja saps que soc així.”

Li contestes el comentari a la mateixa publicació: “Escolta, no m’ha agradat gens el teu comentari, ja saps que soc així.”

Esborres el comentari.

Ben fet! Quan alguna cosa et molesta és bo fer-ho saber. Sobretot a aquells que consideres amics i amigues! Segurament serà desafortunat i sense mala intenció.

Està bé dir-ho, però potser seria millor que no ho veiés tothom. Els assetjadors volen conèixer les teves debilitats per fer-te mal.

Si algun comentari et molesta és bona idea esborrar-lo! Això no obstant, hauries de parlar també amb l’amic/amiga que l’ha escrit...

Com reacciones a aquest comentari “Posa’t més morena o enlluernaràs tota la platja” si ve d’un conegut/coneguda amb qui no tenim molta confiança?

Li comentes per privat que no t’ha agradat el seu comentari.

Contestes al comentari amb un atac verbal cap a aquesta altra persona.

Esborres el comentari i ho parles amb una persona de confiança.

Sempre està bé dir-ho, però cal anar amb compte quan qui et fa un comentari així no és un amic o amiga. Segurament no és un comentari desafortunat sinó assetjament intencionat.

Aquesta decisió no portarà mai un bon resultat. L’assetjador o assetjadora busca justament que manifestis dolor i responguis als seus atacs.

Excel·lent! Quan et trobes amb aquest tipus de situació has de fer-ho saber a una persona del teu entorn familiar, d’amistats i/o amistats. Cercar ajuda sempre et donarà les millors solucions!

Com reacciones a aquest comentari “Molt suggerent! Tens fotos amb menys roba, noia? Mira el meu DM” si ve d’una persona que no coneixem de res?

Li escrius a aquesta persona per a preguntar-li qui és i perquè t’ha escrit això.

Esborres el comentari i en bloqueges el perfil.

Ho comuniques a persones adultes i de confiança, esborres el comentari i en bloqueges i denuncies el perfil a les xarxes.

Mai! Davant de persones anònimes i amb clares males intencions has d’evitar el contacte sempre. Poden ser persones molt perilloses que es fan passar per altres amb una aparença falsament agradable.

Ben pensat! Tot i que això no evitarà que aquesta persona pugui continuar assetjant-te, a tu o a algú altre, des d’un altre perfil.

Molt bé! No has de tolerar que ningú et digui això, ni a tu ni a ningú, per això cal que en denunciïs el perfil l’abans possible. Si l’assetjament és persistent, ho hauries de denunciar també a la policia.

Quina és la millor forma d’impedir el ciberassetjament?

Deixar d’accedir a internet.

Cercar ajuda d’algú.

No! La culpa no és MAI de la persona assetjada. A més a més, això seria un triomf per la persona assetjadora que, si és coneguda fora d’internet, pot continuar fora de les xarxes.

No hem de tenir pas vergonya ni por, nosaltres no hem fet res dolent. El primer que cal fer és cercar ajuda de persones del nostre entorn. El que volen els assetjadors és que ho gestionis sol/a.

Algú ha agafat les meves fotos de les xarxes socials i ha creat un perfil fals amb elles! Com evito que em torni a passar?

Deixo de penjar imatges meves a internet.

Controlo la privacitat dels meus comptes a les xarxes

Canvio totes les contrasenyes.

Aquesta seria una solució massa extrema. Fent el nostre perfil privat, podem vigilar qui té accés a les nostres xarxes sense privar-nos de fer publicacions.

Quan publiquem la nostra imatge a internet perdem la pista sobre qui en fa ús i com. És per això que és important tenir els perfils privats i donar-hi accés, només, a les nostres amistats

Tot i que canviar regularment les contrasenyes farà més segurs els nostres comptes, no és necessari que una persona conegui les nostres claus per a descarregar-se les nostres imatges, ho pot fer només veient el nostre perfil. Per limitar els usuaris que tenen accés al contingut del nostre perfil l’haurem de convertir en privat.

Destapa aquelles accions que puguin conduir a un ciberatac.

Donar el nostre correu per a un sorteig.

No hi ha problema en donar el nostre correu per a un sorteig, tot i que sempre hauríem de mirar els termes i condicions per evitar possible spam. Si et crees un compte especial per a aquests casos, molt millor.

Obrir un enllaç desconegut que hem rebut per e-mail, sms o missatgeria que ens demani dades personals.

Els atacants necessiten un error nostre per entrar, per això sovint es fan passar per persones o entitats i ens envien missatges amb enllaços perquè hi entrem i hi dipositem dades personals com contrasenyes o claus pin.

Com podem prevenir el segrest d’informació digital?

Fer ús de contrasenyes segures i diverses a tots els comptes.

No acceptar les cookies.

Fer còpies de seguretat recurrentment.

Amb la mateixa contrasenya a tots els comptes correm el risc de perdre-les totes si ens en segresten una. Fer còpies de seguretat internes i externes també ens ajudarà a recuperar- nos ràpidament d’un ciberatac.

No! Les cookies són informació que el navegador desa quan l’utilitzem. Acceptar o rebutjar-les no té res a veure amb un segrest digital. Implica una cessió voluntària de dades que no té perquè ser dolenta, ja que, si volem recomanacions similars als nostres gustos i interessos, acceptar-les pot ser útil. Tanmateix, per a evitar que les nostres dades personals quedin desades per sempre al navegador és recomanable esborrar les cookies de tant en tant.

En part sí, però no del tot. Les còpies de seguretat ens ajudaran a recuperar tot allò que teníem emmagatzemat abans d’un ciberatac, però no ens protegeix per a prevenir-lo.

Per a controlar la nostra privacitat és suficient tenir els perfils de les xarxes socials en privat?

Sí, per això en donen l'opció. Si els tenim en privat només hi podran accedir les persones que autoritzem a fer-ho.

No, les xarxes socials són només una petita part del món digital.

La privacitat va molt més enllà de les xarxes socials. Simplement navegant públicament, estem cedint les nostres dades. Les aplicacions que fem servir, si n’acceptem els termes i condicions, també poden accedir a la nostra ubicació, la nostra última hora de connexió o els webs que visitem habitualment

Exacte! Mantenir la privacitat és també revisar sempre els termes i condicions d’ús de les aplicacions i els navegadors, ja que sense saber-ho sovint donem permisos per compartir la nostra ubicació, l'historial de navegació, imatges de la càmera i àudio del micròfon del nostre dispositiu. Si naveguem amb el mode incògnit estem protegint una mica més la nostra privacitat.

És dolent jugar a videojocs si ho passem bé i ens divertim?

Sí, els videojocs són perjudicials per a la salut.

No, si ens divertim i ens agrada, hi podem jugar sense límit.

No és dolent, però cal establir una mesura del temps que hi passem.

Els videojocs no són perjudicials per ells mateixos! Jugar pot ser molt positiu i, fins i tot, pot ajudar a millorar el rendiment educatiu. No obstant això, fer-ne un abús és negatiu per a la nostra qualitat de vida.

Cal sempre establir límits! Fer un ús excessiu dels videojocs pot acabar provocant un trastorn psicològic d’addicció conegut com a gaming disorder.

Exactament! Jugar a videojocs ens pot aportar moltes coses positives, però fer-ne un ús excessiu pot acabar provocant un trastorn psicològic d’addicció conegut com a gaming disorder.

Com podem controlar les hores que passem davant la pantalla del mòbil?

Configurant un límit màxim d’hores diàries per aplicació.

No cal fer res, jo sé quan parar.

Desinstal·lant-nos les aplicacions que fem servir més.

Deshabilitant les notificacions de les aplicacions.

Ben fet! El mòbil, pel fet de ser portàtil, conté el perill de tenir-nos enganxats a la pantalla tot el dia. Si anem a la configuració del mòbil podem consultar les hores que hi hem passat, així com establir-hi un límit diari per a cada aplicació.

Potser és veritat que saps quan parar, però hem de ser conscients que les aplicacions de telèfon estan dissenyades per a fer-ne un ús continu i que t’hi quedis enganxat/da. Sovint, amb l’autoconfiança no n’hi ha prou.

No cal fer una mesura tan dràstica, a menys que patim una addicció greu. Si nosaltres gaudim de fer ús d’aquestes aplicacions no tenim per què privar-nos-en. El que potser seria millor és usar-les amb consciència i establint algun límit.

Una bona idea, segons els especialistes, pot ser deshabilitar les notificacions de xarxes socials. És una forma pràctica de garantir que el mòbil no ens interrompi quan intentem concentrar-nos o passar temps de qualitat amb algú. Aquesta senzilla acció ens permet controlar quan volem fer-les servir, en comptes de mirar el mòbil cada cop que en rebem.

És bo assabentar-se a totes hores del que passa al nostre entorn digital?

I tant, així no ens perdem res!

No, ens hem d’allunyar del món digital i viure el món real.

Hem de saber establir sempre una mesura i no estar sempre pendents.

Estar constantment pendents del que passa pot tenir greus conseqüències a la nostra salut mental. Podem arribar a desenvolupar el que es coneix com a FOMO (fear of missing out, la por a perdre’s el que passa), un trastorn psicològic que ens fa tenir ansietat per por de perdre’ns el que passa i sentir-nos exclosos.

No hi ha problema en estar connectat diàriament, el que és perjudicial és sentir la necessitat d’estar-ho en tot moment. Això és trastorn psicològic que es coneix com a FOMO (fear of missing out).

Establir límits és sempre la millor opció. L’avantatge que ens proporciona la societat digital és innegable, però també ens fa vulnerables i ser-ne dependents. Un dels trastorns psicològics nascuts de la societat digital és el FOMO (fear of missing out), és a dir, l’ansietat produïda per la por de perdre’ns el que està passant.

Són les xarxes socials un canal eficaç per a mantenir-nos informats del que passa al món?

Sí, les xarxes socials ens permeten accedir de forma immediata a la informació.

Depèn, a les xarxes hi podem trobar de tot, informació i desinformació.

No, les xarxes socials no són un mitjà per a informar-se.

Molt de compte! Tot i que les xarxes socials poden ser una via ràpida d’assabentar-te del que passa, també són una plataforma de propagació de fake news, notícies falses intencionades per a generar una opinió determinada.

Exactament! Cal establir un filtre i contrastar tota suposada informació, no només a les xarxes, sinó a tot arreu.

Tampoc és això! Les xarxes socials poden ser molt útils per a accedir ràpidament a la informació, però hem d’anar amb molta cura i contrastar si aquesta informació és fiable o no.

Veiem en una imatge les meravelloses i paradisíaques vacances del nostre company de classe. Ha anat a Santorini (Grècia), a gaudir d’un dels paisatges naturals i arquitectònics més famosos de la costa Mediterrània. La nostra amiga, que es troba al poble dels seus avis passant l’estiu, s’entristeix en pensar que les vacances del seu company són molt millors que les seves.

Vaja, sembla que aquestes vacances paradisíaques no són el que aparenten ser a la foto. Darrere s’hi amaga una pila de gent. Ben pensat, segur que el seu company preferiria tenir unes vacances tranquil·les com les que passa la nostra amiga al poble dels avis.

Una influencer que segueix la teva amiga penja sovint fotografies del seu cos, plenament normatiu respecte l’ideal de bellesa. Les xarxes ens mostren sovint cossos “perfectes” que ens fan pensar que el nostre cos és lleig i “imperfecte”.

Aquest cos és el de la mateixa noia però en una posició relaxada. El que veiem a les xarxes no és tota la realitat, només és aquella imatge que les persones que seguim volen mostrar a tothom.

Una parella d’influencers molt coneguda es passa el dia mostrant la seva relació idíl·lica. Entrem a les seves xarxes i tot és perfecte i ideal. Per què ningú és tan romàntic amb mi?

Aquesta parella no té una relació més meravellosa que la resta, sinó una de ben normal, com tothom. El que passa és que és possible que tots dos vulguin mostrar aquesta imatge per captar patrocinis publicitaris i guanyar diners.

Diuen que les criptomonedes són el futur de l’economia digital. Molts afirmen que és ben fàcil enriquir-se: les compren i esperen que pugin de preu per vendre-les. És tan fàcil?

Les criptomonedes tenen un valor molt poc estable, poden estar pujant de preu i, de cop i volta, caure en picat. Si comprar per vendre més car ha estat sempre un negoci de risc, encara ho és més amb les criptomonedes, ja que tenen un valor molt poc estable.

Les NFTs (Non fungible Tokens) són objectes digitals que permeten la creativitat digital, obres d’art en formats molt diversos, les quals poden ser venudes i comprades. Això no és pas tan nou.

Les NFTs no són més que la continuació del mercat artístic de sempre. Les obres d’art s’han comprat i venut sempre i les NFTs en són la versió plenament digital. Ara bé, cada artista decideix quantes còpies posa a la venda de cada NFT.

Les apostes en línia…

Són una forma divertida de guanyar diners.

No fan cap mal si ho fem de tant en tant.

Són un problema social molt greu.

Et semblin divertides o emocionants, les apostes en línia són un problema social molt greu. Les dades no enganyen: sempre s'hi perd més del que s'hi guanya. Molta gent hi queda enganxada i s'arruïna tractant de recuperar els diners perduts.

Això és el que pensa tothom quan comença. El perill d’addicció és més real del que ens creiem: quan te n'adones ja hi estàs ben enganxat.

Efectivament! En especial entre els joves. Tot i que no és legal apostar sent menor d’edat, hi ha estudis que confirmen que fins a un 10% dels joves d’entre 14 i 18 anys fan apostes online.

Les compres de complements i elements premium integrades a jocs…

No tenen sentit si podem jugar igualment sense pagar.

Són una estratègia de negoci per atraure els jugadors habituals.

Ens permeten millorar la nostra experiència de joc a un preu molt baix.

Tot i poder jugar sense pagar, la majoria d’aquests jocs estan dissenyats perquè tinguis la sensació que estàs molt limitat i t’estàs perdent alguna cosa. Així et generen ganes de comprar el que t'ofereixen. És un cercle que no es tanca mai.

Així és! El jugador habitual se sentirà limitat si li falten aquests complements, i voldrà comprar-los. Al comprar-los, potser haurà saciat aquesta necessitat… fins que en treguin de nous. És un cercle que no es tanca mai.

És possible que la nostra experiència de joc millori… fins que actualitzin el joc i afegeixin nous complements. És un cercle que no es tanca mai.

Red Flag

Com t'he trobat a faltar...

RECORDA!

No has aconseguit reunir-te amb la teva amiga.

Ciberseguretat

Com t'he trobat a faltar...

No has aconseguit reunir-te amb la teva amiga.

Ús i abús de la tecnologia

Com t'he trobat a faltar...

RECORDA!

No has aconseguit reunir-te amb el teu amic.

Les xarxes socials

Com t'he trobat a faltar...

No has aconseguit reunir-te amb la teva amiga.

Especulació i joc

Com t'he trobat a faltar...

No has aconseguit reunir-te amb el teu amic.

Ja has reunit a tots els amics, ara ja podeu marxar d'excursió!

Crèdits

És Red Flag?

És Red Flag!

És Red Flag?

No és Red Flag!

És Red Flag?

És Red Flag!

És Red Flag?

No és Red Flag!

És Red Flag?

És Red Flag!

Puc patir un ciberatac?

No pateixis

Puc patir un ciberatac?

Perill de ciberatac!

Quin paradís...

... més massificat!

Vull ser com ella!

Ella és com jo!

Són perfectes...

Perfectament imperfectes!

Les criptomonedes

Especulació

Les NFTs...

Úniques com la Mona Lisa?