| I vaig reconèixer, com si fossin fiblades, els cops amenaçadors dels bats de beisbol, en so de pre-escalfament, al palmell de la mà.
|
|
Deia que el club era el Club dels Caps Rapats i que tenia el suport del municipi i que no s’havia d’afluixar per quatre fanàtics a estroncar una feina encetada.
|
|
| Allà dins, sense caçadora, amb cos de samarreta negra, la corretja del cinturó lluïa l’arma. Em vaig adonar que tenia la mà dreta embenada, com si acabés de lligar amb les gases.
|
|
| (...) va plorar sense acabar-s’ho. Encara no m’havia rapat el cap jo aleshores, però ja sabia que el que no estav disposada a acceptar (...) era que li sortís homomarieta.
|
|
| Ja sabien que m’havien perdut del tot des que el Tag no hi era.
|
|
| Un dia, (...) va deixar anar que tots els grans genis reprodueixen sempre la mateixa obra, dictada pel seu mite, per no oblidar el que van estimar i el que van perdre, sense que tinguessin temps ni d’adonar-se’n. |
|