La pell freda

Albert Sánchez Pujol

La pell freda és un malson. Amb aquestes poques paraules, Albert Sánchez Piñol ha resumit la seva novel·la. És un malson per al protagonista i també ho podrà ser per a tu, que t'endinsaràs en un món fantàstic ple de sorpreses per descobrir uns personatges amb uns caràcters que són antics com la vida mateixa. La novel·la s'enceta com una història de passions:

"Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d'aquells qui estimem. Quan em vaig embarcar ja coneixia aquest principi atroç."
La por és un ingredient constant que mou els personatges i que també et farà sotragar la teva lectura.

Escrita en primera persona en forma de memòries, la novel·la explica com un antic militant de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), Kollege, desenganyat de la lluita patriòtica per la independència d'Irlanda, desembarca en una illa minúscula del sud de l'oceà Atlàntic per encarregar-se d'una petita estació meteorològica, amb el desig de fugir del seu país i trobar la pau interior.

Els conflictes de la novel ·la se centren, per una banda, en el medi exterior dels dos protagonistes (manifestats amb la lluita contra els monstres) i, per una altra banda, en els maldecaps personals interiors que la situació externa els genera.

Kollege, després de nits i nits de lluita, entén que aquells éssers no ataquen perquè sí i pensa que una negociació pot donar una sortida a la situació, però no tindrà gens fàcil el diàleg per uns motius que descobriràs quan la llegeixis.

       Potser aquesta lluita s'hagués pogut evitar?
       L'actitud del protagonista la creus encertada?
       Com creus que es podria solucionar un problema com aquest?
La pell freda té elements fantàstics i de terror que emparenten la novel·la amb altres obres juvenils clàssiques d'autors universals com El senyor de les mosques, de William Golding, El cor de les tenebres, de Joseph Conrad, L'ombra sobre Innsmouth, de Howard Philips Lovecraft, L'illa del tresor o El Dr. Jekyll i Mr. Hyde, de Robert Louis Stevenson, i el personatge de Robinson Crusoe, de Daniel Defoe.

Entronca, també, amb la tradició de la ciència ficció actual en fer aparèixer una espècie intel·ligent diferent i incomprensible per a l'home. Aquest aspecte serveix a l'autor, Albert Sánchez Piñol, per crear un escenari que reflexiona sobre la diversitat d'actituds i comportaments morals de la humanitat: tot i els canvis, l'home estarà subjecte a comportaments molt antics. Aquests monstres són utilitzats, no per parlar d'éssers fantàstics, sinó per parlar de com som els humans, aspecte que relaciona estretament aquesta novel·la amb la tradició d'obres clàssiques que acabem d'esmentar.

"La pell freda és aquesta membrana, filtre o mediació que hem interposat amb les coses: aquesta pell de monstres que ens creix i (com la sang) es fa freda per no fer-nos massa sensibles a la realitat . És la pell que ens torna sords, àvids, cruels, indemnes, com un Batís Caffó o com el narrador de la novel·la (tècnic, «nacionalista», desencantat), cadascú a la seva manera, al seu estil moral, resistent als estrips del món."

Anna Romero, http://www.uv.es/caracters/textos/n26/annaromero26.htm)

Una lectura atenta d'aquesta obra et pot servir per reflexionar sobre temes universals com:
- el comportament dels humans en situacions difícils
- la violència contra els més febles
- les cadenes mentals que impedeixen evolucionar
- altres temes relacionats amb la nostra societat