Llegir i descobrir

La pell freda

Albert Sánchez Pujol

Albert Sánchez Piñol

Albert Sánchez Piñol, nascut a Barcelona l'any 1965, és antropòleg i escriptor. Com a antropòleg, és membre del Centre d'Estudis Africans i ha col·laborat en la redacció d'anuaris per a enciclopèdies digitals.
L'any 2000 va escriure, fruit de la seva experiència, Pallassos i monstres, un assaig satíric sobre vuit dictadors africans.

En la seva faceta d'escriptor de ficció, es va introduir a l'univers literari amb el llibre de relats Compagnie difficili, editat a Itàlia l'any 2000 en col·laboració amb l'escriptor consagrat Marcelo Fois, en el qual una narració d'Albert Sànchez dóna títol al recull.

Posteriorment, en el 2001, va escriure el llibre de contes en català Les edats d'or, on va incloure relats d'una gran força narrativa combinada amb una frescor molt original, que desenvolupen un món literari propi dins de la producció literària catalana actual.

L'any 2002 va escriure La pell freda, una novel·la que s'ha convertit en un best seller, amb més de 30.000 exemplars venuts en 14 edicions. L'edició castellana ja compta amb tres edicions i s'ha traduït o es traduirà a 12 llengües (anglès, alemany, francès, danès, holandès, italià, japonès, noruec, polonès, portuguès, serbi i suec), la qual cosa la converteix en una de les novel·les catalanes més traduïdes. La novel·la va quedar finalista en l'edició de 2003 del Premi Llibreter de narrativa, i la versió castellana va guanyar el Premio Ojo Crítico de narrativa en la seva edició de 2003.

Les seves referències antropològiques i literàries queden resumides en les seves paraules:

"Hi ha tres autors que m'il·luminen. Com a antropòleg, Lévi-Strauss. Aplico molt l'estructuralisme a la narrativa. Els sentiments no hi entren per res. Surten per si sols. També Ernst Jünger, que és als antípodes de les meves idees, però de qui m'agrada la seva concepció literària. Té una visió mecànica de les coses. Escriu sobre un camp de batalla sense veure-hi el dolor. I Henry Miller, que demostra que qualsevol cosa pot convertir-se en literatura. Un es pot preguntar de què parla Miller, però el que escriu aquest autor té un interès literari."

(Entrevista a Blau. Revista de cultura de l'Institut Ramon Llull, número 6, maig - juny de 2004)