Ausiàs March, mestre d'amor, utilitza la poesia com a mitjà d'expressió personal per abocar la seva experiència viscuda i anar a la recerca de si mateix.

Poeta nascut a Gandia, fill i nebot de poetes, és un exemple de l'home del segle XV: va ser armat cavaller, es va dedicar a la vida militar i marinera, posseïa propietats que administrava com un autèntic senyor feudal, fou falconer major del rei i tingué una vida amorosa apassionada. Però, per damunt de tot, fou un poeta, el millor poeta de la literatura catalana medieval.

March trenca amb la tradició quan, per comunicar-se, usa el català sense dependre del provençal, com havien fet els trobadors. Alhora, tracta la dama, no com una dona ideal i sublim, sinó com una dona real, de carn i ossos.

Cant a Teresa , XXII
Lleixant a part l'estil dels torbadors qui, per escalf, traspassen veritat, e sostraent mon voler afectat perquè no em torb, diré el que trob en vós. Tot mon parlar als qui no us hauran vista res no valrà, car fe no hi donaran, e los veents que dins vós no veuran, En creure a mi, llur arma serà trista. Llir entre cards

March va escriure sobre el bé i el mal, el pecat i la virtut, el dolor i la mort, és a dir, va abocar els seus sentiments contradictoris sobre l'amor. En aquesta manera d'enfocar la realitat, es troben, especialment, influències dels italians Dante i Petrarca. En realitat, per March, l'amor és perfecte en ell mateix, però no és possible a causa de la imperfecció humana.

Un conjunt de 128 obres poètiques agrupades en Cants d'amor, Cants de mort, Cants morals, i el Cant espiritual formen la seva producció literària.