| |
... automàtics que hi havia pels carrers i per les tavernes. Tant li va agradar aquesta música dels carrers de Madrid que, quan va tornar a París, va compondre una obra titulada Madrid: estudi per a pianola. En el mateix viatge també va visitar Sevilla, la capital d'Andalusia, en plenes celebracions de la Setmana Santa i, naturalment, va prendre força apunts per a futures obres. Una de les músiques que més el va sorprendre va ser el flamenc i fins i tot va arribar a dir: Si tota aquesta música la canten improvisant, no sé perquè escrivim els compositors.
L'estrena a Madrid de L'ocell de foc no va tenir massa èxit, ja que el públic espanyol no estava massa acostumat a escoltar música moderna. El ballet L'ocell de foc es va representar per primer cop a Madrid el dia 28 de maig de 1916. A la sala hi havia alguns compositors importants, com el gadità Manuel de Falla o el valencià Òscar Espià, els quals van quedar meravellats amb l'obra, però la major part del públic es va mostrar indiferent. No hi va haver massa aplaudiments i l'endemà un diari madrileny publicava una crítica en què es deia: Aquesta música és tan estranya, està tan plena de dissonàncies i és tan rara que, ara per ara, no ens atrevim a dir si la partitura de Stravinski és o no és música. Aquest tipus de comentaris eren habituals i Stravinski ja hi estava acostumat. L'any 1935 Stravinski va dirigir una obra seva titulada Octet al Teatre del Liceu de Barcelona i en aquella ocasió no solament les crítiques van ser dolentes sinó que fins i tot mentre els músics tocaven hi va haver gent del públic que...
|
|
