Divendres passat havíem d'anar a muntar a cavall. Ens feia molta il·lusió perquè cap de nosaltres ho havia fet mai. Aquí a la muntanya, a 2.005 metres d'altitud, els cavalls que coneixem pasten als prats del voltant de l'escola a finals de primavera i principis de tardor. No són cavalls de sella.

Va arribar el dia i no hi vam poder anar, havia caigut una nevada de les bones i el vent ho acabava d'embolicar tot, així és que ens vam quedar a escola i per consolar-nos vam fer plàstica. Si mireu els resultats del nostre treball veureu com es nota que mai no hem muntat a cavall, perquè tothom va assegut-dret a un costat del cavall com aquelles dones del far west.