El pare ha vingut de l'hort i ens ha portat de tot. De mica en mica ens hem menjat els enciams, els tomàquets, les safanòries , les cebes... I al final ha quedat aquesta col, que a ningú li ve de gust. "I mira que sofregida és molt bona", diu la mare. Res, ni cas! L'anem canviant de lloc i ja comença a fer nosa.

Me l'enduc a escola i la poso de model: les fulles rugoses, els tons de verd... Mai se m'hauria passat pel cap que una col pogués tenir tants encants i tantes possibilitats plàstiques.

Els nens s'estranyen d'un model tan poc poètic. Jo els explico la història de la col, exagerant-la molt, i ells, als quals els agraden molt els contes, no estan per a res més que per escoltar-me, riure... i posar-se a treballar.