A la tardor, quan vaig a escola, he de fer esforços per no quedar-me encantada en un revolt del camí. La llum del matí i els colors que van agafant els arbres, els arbustos i les plantes em captiven. Paro un moment i faig un ram d'allò més escandalós: sembla un ram de foc. I arribo a l'escola fent broma i dient: "No ho toquis, no ho toquis, que crema!". Ells no s'ho creuen, és clar, però em segueixen la veta, i fent broma, fent broma, creem un bon ambient per representar-lo plàsticament.