Remant



Amb tisores i prou




Ahir a la tarda va fer una tempesta d'aquelles que marquen època: vent , llamps, trons i pluja a bots i barrals.
Avui al matí, quan hem arribat a classe, tots teníem alguna cosa per explicar de la tronada del dia abans.
Alguns hem dit que els trons ens agradaven; altres, que es van posar a sota el llit, i els més "valents" han dit que van sortir a buscar cargols.
De sobte, el Pep, que encara no havia parlat, ens diu: "El que fa molta por són les tempestes a la platja. L'any passat, quan érem de vacances, va començar a ploure tan fort que els carrers semblaven rius i... ui!, la mar es va tornar fosca, amb unes ones que arribaven al cel i amb molta espuma. Era a l'habitació de l'hotel i ho mirava per la finestra. També vaig veure una barca de pescadors que volia arribar a la sorra, però les onades no la deixaven. Sort que al final uns altres pescadors els van ajudar i van poder salvar-se."
Demà, amb papers i ceres farem una tempesta al mar, com la que va veure en Pep.