Proposta

Fer la silueta d'un company de classe observant-lo i retallant directament amb tisores, sense haver-la dibuixat abans. 

Material

Cartolina negra DIN A4.
Tisores.
Un company o companya que faci de model.

Procediment

Treballem per parelles. Un de nosaltres fa de model i l'altre observa i retalla. Després ho fem al revés. 

El que fa de model es posa de perfil, i el que el retalla ha d'anar mirant el contorn del model, i el mateix camí que fa l'ull l'han de fer les tisores a la cartolina, intentant ocupar el màxim d'espai.

Repassem la proposta i ens assegurem que tots l'hem entès. 

Repartim el material i comencem a treballar. Bé, jo no, jo me'ls miro i fa goig. Hi ha un bon ambient de treball que convida a l'anàlisi i a la reflexió. No s'hi val a mirar què fa el nostre company ni preguntar tota l'estona si t'agrada com em queda. Són les nostres normes i les complim. De tot el que hem parlat abans, ara ja no en diem res: és l'hora de crear i cadascú treballa al seu ritme.

El proper dia farem el treball d'exposició.

Observació

- Va, Marc, ressegueix amb la vista el contorn del perfil de la Carla.
- Fes-ho molt a poc a poc, fixant-te en si el caminet que fas amb la vista puja o baixa, si va cap a la dreta o cap a l'esquerra.
- És molt difícil.
- Però es pot fer. Si els teus ulls ho veuen, les teves mans faran el mateix.
- ...

Exposició

Sempre exposem els treballs, perquè l'acte creatiu no acaba fins que ensenyem  el que hem fet. Els posem a la paret, a l'alçada dels seus ulls. És un detall que sovint ens passa per alt i si ens posem a la seva alçada, és fàcil  comprendre que no es pot mirar un quadre que està dos metres més  amunt. És un treball que porta molta feina, aquest de penjar i despenjar treballs.

Els treballs estan exposats i tots ens els mirem com si es tractés d'un museu. Obrim un torn de paraules per comentar tot el que ens suggereixen els treballs. Som molt respectuosos amb el que diem i la conclusió final ha de ser sempre la mateixa: una única proposta, mil i una solucions, i totes bones.

Això sempre és delicat, perquè es barregen els sentiments, els amics, el que ha passat a l'hora del pati...  i vés a saber què més. Intentem valorar els treballs objectivament tenint en compte si s'ha complert o no la proposta. Ens fem costat i ens respectem els diferents estils, que lluny de separar-nos ens enriqueixen més i més.  Aprendre a respectar la nostra obra i la dels altres forma part del procés creatiu. Parlem dels artistes que han seguit practicant el seu estil en contra del gust de tots i els ajudem a estimar les nostres representacions i a defensar-les si convé.

Avaluació

Tots hi diem la nostra i practiquem aquest difícil art del respecte mutu. 


- Us ha quedat molt bé.
- Jo pensava que era més difícil.
- Qui sap mirar, sap dibuixar.
- Però això no és cap dibuix.
- El mecanisme és el mateix.
- ...

És un moment de crítica constructiva que ens fa conscients del nostre procés d'aprenentatge, del que volem conservar i del que volem canviar.