Ha acabat el curset de plàstica i la Teresa m'ha regalat una rosa groga amb la tija molt llarga. La porto a col·legi i ho explico als nens. És tan perfecta que em té enamorada: aquesta tija tan llarga, les fulles tan ben posades, els pètals grocs amb un filet taronja... Encara no els he dit als nens que aquesta tarda la pintarem, però jo ja m'imagino els resultats, cada rosa amb la seva empremta: la sensibilitat d'en Rubén, l'estètica portuguesa de la Vanesa, la miniatura de la Marisa, la timidesa de la Laura... Totes precioses i cada una diferent.

No em costa gens animar-los a pintar perquè ells saben que m'encanten les seves representacions. Així que puc, els ho dic, i potser per això accepten totes les meves exigències.