Llegir i descobrir
Un enemic del poble
Henrik Ibsen
Henrik Ibsen va néixer a Skien (Noruega), fill d'una família benestant. Va tenir una joventut difícil: el seu pare es va arruïnar i als 16 anys va haver de començar a treballar d'aprenent en una farmàcia.
Tot i que actualment és una glòria nacional al seu país, en la seva joventut no va tenir facilitats per desenvolupar la seva carrera a Noruega a causa del seu caràcter inconformista. De fet, la part més important de la seva obra la va escriure a Itàlia i a Alemanya, lluny de Noruega, d'on va sortir el 1864 i on no va tornar a residir-hi de forma permanent fins al 1891.
És a partir de la publicació de Brand (1866) i, sobretot, de Peer Gynt (1867) que es converteix en un autor reconegut i, de fet, el personatge de Peer Gynt s'ha convertit en un personatge emblemàtic al seu país, en un referent universal de la personalitat noruega a partir de l'obra d'Ibsen i de la música que hi va compondre Edvard Grieg.
A partir d'aquestes obres de caràcter romàntic i escrites en vers, evolucionarà cap a un teatre realista de crítica social, en prosa, de gran profunditat psicològica i que representa l'inici de la renovació del teatre europeu. D'aquesta segona època són Casa de nines (1879) i Un enemic del poble (1882). Més endavant, sense abandonar el realisme ni la crítica social, introduirà elements simbòlics en les seves obres i produirà drames plens de lucidesa.
Ibsen és un dels autors més representat als teatres d'arreu del món. La seva vigència és producte, d'una banda, de la seva saviesa teatral, que no oblida la creació de personatges autèntics, amb els seus sentiments i les seves contradiccions, ni la consistència dels arguments, que mantenen la tensió i el misteri. I també de la modernitat dels temes de les seves obres: la situació de les dones en una societat dominada pel homes, els abusos dels poderosos, la manipulació dels mitjans de comunicació, les dificultats per defensar la justícia i la llibertat, la salut pública...
Ibsen va tenir, ja durant la seva vida, una gran influència en els dramaturgs europeus i això també és cert pel que fa al teatre català. Autors catalans com Ignasi Iglesias, Jaume Brossa, Adrià Gual o Joan Puig i Ferrater van prendre Ibsen com a model.