Llegir i descobrir

K.L.Reich

Joaquim Amat-Piniella

Personatges

  • 1. Classifica els personatges següents segons si són víctimes del camp de concentració o botxins que col·laboren amb el sistema:



    •  

    • 2. Indica si són certes o falses les afirmacions següents:
    • V        F
                 
        L'Emili comença i acaba la novel·la encenent una cigarreta

        Francesc mira de contrarestar sempre el pessimisme de l'Emili

        Werner esdevé a la novel·la el model del perfecte alemany

        L’abreviatura del nom del comandant del camp era K.L. Reich

        L’Ernest es guanya la confiança dels alemanys a base de perdre la dignitat

        Popeye és l’únic alemany que aconsegueix escapar-se del camp i desapareix

        Rubio esdevé una peça clau per a l’Emili al final de la novel·la

        Francesc mor després de ser obligat a llançar-se daltabaix de la pedrera

        Al final de la novel·la, el protagonista no presenta cap mena de transformació

        L’August va salvar moltes vides, però no va ser ben vist pels seus compatriotes

    • 3. Llegeix els següents retrats i indica a quins personatges de la novel·la fan referència:

    Entrà a Viena amb el coll i el pit ple d’estrelles, de galons i de ferralla. El flamant Obersturmführer de la SS portava l’aureola dels herois a força de matar jueus i comunistes!

    Era un alemany detingut per “associal”. Havia estat a la Legió Francesa, i tot el que sabia d’Espanya consistia en l’existència d’un boxador anomenat Uzcudun.

    Acostumat a casa seva a les bones paelles d’arròs, a la fruita generosa, al bon peix i als talls ben assaonats, ja hagué de substituir la qualitat per la quantitat en passar per les companyies dels treballadors de França i pel camp de presoners de guerra.

    Aquell saxó, ex-fabricant de rellotges, tenia sortides enginyoses. Sobretot quan es tractava de dir pestes dels seus compatriotes. Enyorava el sentit occidental de la vida, la llibertat de l’esperit i el gust pel bon viure.

    Barber d’ofici, essent molt jove encara havia abandonat les navalles per dedicar-se a la perfumeria. Com que li sobrava temps, es dedicà successivament als toros, al futbol i a la política.

    Sovint s’havia barallat amb la policia; durant la guerra, amb els enemics d’enfront i amb els rivals polítics. Ja a l’exili no volgué sortir cap a l’Amèrica llatina, i es limità a dir que “Ho volia veure de prop."

    Recorda els anys de la guerra civil, quan simples rivals polítics es convertien en enemics mortals, quan ell mateix, sense ganes, home pacífic per naturalesa, es veia arrossegat, amb les armes a la mà, a contribuir al carnatge.

    Estudiava el batxillerat quan esclatà la guerra civil. Dels primers a entrar al camp de concentració, el Secretari del seu Block l’havia vist net, delicat, simpàtic, xampurrejant l’alemany, i l’escollí un dia que li ordenaren destinar cinc espanyols al Kommando de les patates.

    Dir-se anarquista, portar barba llarga i sandàlies i fer de vegetarià era un esnobisme espaterrant. Distingir-se en una brigada internacional per la seva oposició als comunistes fins a l’extrem de fer-se condemnar a mort, era molt emocionant. La darrera novetat s’esqueia passar una temporada a un camp nazi d’extermini.

    Havia nascut a França, fill de pares espanyols, i devia gaudir d’una posició regular, car en temps de restriccions calia una fortuneta per a enviar dos paquets setmanals de deu quilos, a base de conserves, mantegues, sucres, confitures i llegums secs.