El segle XIX va ser una època de canvis a Catalunya i a tot Europa, ja que, gràcies als invents desenvolupats a finals del segle XVIII i a la prosperitat econòmica generada per les matèries primeres i el comerç amb Amèrica, Europa i Catalunya es van omplir d’indústries. Era la revolució industrial.
Amb la nova organització social apareixen dues classes antagòniques: la burgesia i el proletariat. Les relacions entre els uns i els altres van ser conflictives: Marx les anomenà la lluita de classes.

La defensa que els romàntics feien de l’individu i la incipient idea de drets humans introduïda en part per la Revolució Francesa, van fer aparèixer revolucionaris i revolucions pertot arreu on es feia evident la necessitat de canvi i el desig d’una societat més justa.

Manelic, Cecília, Stockmann: tres rebels

La conjunció de les convulsions socials emergents i el pensament filosòfic i estètic, desembocaran en la denúncia de la realitat del moment. Així mateix, l'individualisme i el desig de llibertat dels creadors romàntics es tradueix en un personatge característic: l'heroi rebel embrutat per l'entorn.

Manelic, de Terra baixa de Guimerà, un pastor ingenu que baixa de la muntanya, lluita contra en Sebastià, un cacic rural, l’amo de tot, fins i tot de les persones.
Cecília, d'Aigües encantades de Puig i Ferreter, una jove estudiant de mestra, lluita contra la tirania del seu pare que la vol sotmetre, i la ignorància i la superstició del seu poble.
El Dr. Stockmann, d'Un enemic del poble, d’Ibsen, un metge il·lustrat i progressista, s’enfronta a la ignorància, imposada per les conveniències econòmiques d’una minoria corrupta, que li impedeix denunciar els mals que afecten la seva ciutat.
Tots tres són molt diferents, cap d’ells no és pròpiament un revolucionari, però s'enfronten contra la injustícia, i tots tenen encara un toc romàntic i idealista.