Literatura


 
Terra baixa
 
 
 

Àngel Guimerà

Acte II, escena VIII

Argument: Manelic, un home de cor pur, que viu literalment als núvols, però també un marginat rústic -un bon salvatge-, que somia en un món ideal, toparà amb el món real: en Sebastià, el cacic rural, propietari de terres i homes, que l’enganya i li disputa la dona. La Marta, una òrfena, una altra marginada, constitueix el tercer costat d’aquest triangle amorós present habitualment a les obres de l’autor. La tragèdia sembla una conseqüència inevitable de la confrontació entre tots tres.
Aquí llegirem com la Marta, que ha estat obligada per en Sebastià a casar-se amb en Manelic, per tapar les seves relacions, descobreix que en Manelic no sap res de l’engany i que l’estima, i decideix explicar-li la veritat i marxar amb ell.Escoltar el fragment

 


Marta i Manelic, protagonistes de 'Terra baixa'MANELIC: Marta?!
MARTA (resolta): No; perdonar-me aixís, no! Que tu em perdones perquè no ho saps tot encara. Doncs a saber-ho al punt, i per mi mateixa. I després lo que Déu vulga!
MANELIC: A saber-ho, sí; mes no ací baix, Marta, que el cel s'ha enterbolit amb lo baf de tantes misèries, i Déu no et veuria la cara quan parlessis.
MARTA: Doncs allà dalt; i ara mateix!
MANELIC: Sí, anem-hi, sí, que allà es perdona tot; que no és com aquí baix, on tot se corromp. Quin fàstic. (Enduent-se-la.) Que allà dalt, Marta, fins els cossos en la neu se conserven: ves què faran les ànimes!
MARTA: Oh, anem-hi, anem-hi de pressa! (Van per sortir.)

Imatge cedida pel Grup de Teatre de Roses

 
 
Portada   Endarrera
Endavant
 

Quin drama! Teatre