| |
... i el Teatre Mariinski era el principal teatre d'òpera del Tsar de totes les Rússies. Cada setmana hi havia representacions d'òpera i de ballet i Stravinski va tenir la sort de seure tot sovint a primera fila: allà va escoltar per primer cop ballets que el van meravellar, com La bella dorment o El llac dels cignes.
A mida que s'anava fent gran, Ígor anava estimant cada cop més i més la música i el teatre. Les visites al teatre Mariinski es van anar multiplicant i, a partir dels 15 anys, Stravinski anava al teatre amb el seu pare pràcticament cada dia.
La música era la seva passió i sempre que podia es passava hores i hores tocant el piano: interpretava les partitures que li feia estudiar la seva mare, però també interpretava la música que havia sentit al teatre d'òpera on cantava el seu pare. Si no recordava ben bé com anava la peça, s'inventava uns compassos i després la reprenia. Quan va fer els 18 anys va començar a estudiar a la universitat per fer d'advocat. Encara que els seus pares no el van deixar matricular-se al Conservatori de Música, ell mai no va deixar d'estudiar música pel seu compte.
A la facultat de Dret no li va anar pas malament: va acabar la carrera, però el més important de tot és que allà va conèixer el fill del gran Nicolai Rimski-Korsakov, un dels compositors més famosos d'aquell moment a Rússia. El noi li va presentar el seu pare i Ígor va rebre classes d'ell durant quatre anys.
|
|
