| |
... produccions de teatre.
Petroushka es va estrenar a París el mes de juny de 1911 amb un èxit espectacular, i el paper protagonista el va ballar un jove que, en pocs anys, es convertiria en el ballarí més famós del món: Vaclav Nijinski.
Després de l'èxit de L'ocell de foc i de Petroushka, Stravinski va demanar a Diàguilev si voldria per a un nou ballet la música que estava escrivint. Es tractava d'una música molt potent i molt rítmica, per a la qual Stravinski havia imaginat una mena de rituals antics i salvatges, una mena de gran festa de la terra i del foc on els ballarins havien de moure's amunt i avall sense descans, on la música seria el més modern que mai s'hagués escoltat i on l'escena final deixaria el públic clavat a les seves butaques. Diàguilev li va dir: És clar que sí, la teva música és fantàstica i al públic li agrada. Endavant! Segur que aquest nou ballet serà un nou èxit!
Però el cert és que, com a ballet, l'obra va ser un desastre. Es va titular La Consagració de la primavera i es va estrenar a París al mes de maig de 1913. Aquell dia es va produir l'escàndol més gran que mai no s'ha viscut en un teatre: una part del públic es va posar a cridar, una altra part va marxar, d'altres tiraven coses a l'orquestra i als ballarins, mentre d'altres aplaudien bojament davant del que creien que era el millor espectacle de la seva vida.
|
|
