| |
... la música de Stravinski era coneguda immediatament a Londres, a Berlín, a Barcelona, a Madrid, a Roma o a Sant Petersburg. Uns anys més tard, les gires es van ampliar i Stravinski va poder escoltar la seva música als Estats Units, a l'Argentina, al Japó, a Austràlia, a Israel, etc.
Poc després de l'estrena de l'òpera El rossinyol, Europa va viure uns anys molt tristos i Stravinski els va patir de ben a prop: va esclatar la Primera Guerra Mundial i, a més, a la seva estimada Rússia va esclatar una revolució que també va portar molta misèria i tristor. Durant aquests anys, Stravinski va viure a Suïssa, un dels pocs països europeus que no estaven en guerra, i allà va rebre l'ajut de mecenes com la princesa Edmonde de Polignac o la multimillonària del món de la moda, Gabrielle Chanel.
Durant aquests anys, Stravinski va treballar molt per tal de poder guanyar alguns diners, ja que en temps de guerra les representacions musicals eren molt escasses. Fins i tot va haver de viatjar, amb el perill que això comportava, per dirigir la seva música en d'altres països. La guerra va provocar molts episodis desgraciats, però també algú de curiós, com aquest que explicarem tot seguit. Un dels bons amics de Stravinski era el pintor malagueny Pablo Ruiz Picasso i un cop mentre estaven tots dos a Roma amb la companyia de ballet de Diàguilev, Picasso va dibuixar un retrat de Stravinski i li va regalar. Quan Stravinski va tornar del viatge, a la frontera entre Itàlia i Suïssa li van registrar...
|
|
