| |
... la maleta i els soldats van trobar-hi el retrat. Què és això? li van preguntar. Ell va contestar que era un retrat fet per Picasso. No m'ho crec pas li va dir el soldat de la frontera, segur que això és un plànol per a alguna conspiració militar. Stravinski no s'ho podia creure: l'estaven tractant com si fos un espia i el retrat de Picasso el confonien amb un mapa secret! Ígor va contestar: I tant que és un plànol! És el plànol de la meva cara!. La qüestió és que, després de discutir molt, no el van deixar passar amb el plànol. Stravinski va perdre el tren i, com que no volia perdre també el retrat, el va enviar per correu a Roma, a un amic seu, que temps després li va retornar.
Stravinski va seguir component música, però es va veure obligat a escriure obres per a pocs instruments i sense muntatges coreogràfics espectaculars ja que, com que estaven en temps de guerra, no hi havia diners per fer grans representacions, ni era recomanable oferir espectacles en teatres grans. Així van néixer algunes de les seves obres escèniques de cambra, obres pensades per a pocs intèrprets i per ser representades en llocs on el públic tampoc no era massa nombrós.
D'aquestes obres, la més famosa és La història d'un soldat
Quan va acabar la guerra, Stravinski es va instal·lar un altre cop a París. Allà va conèixer i va treballar amb alguns dels artistes més importants del moment, amb músics com Maurice Ravel,...
|
|
